dimecres, 30 de desembre de 2015

ENCARA POSTELECTORAL

Fixin-se quin nivell de consciència democràtica que impera encara en algun sector d’ aquest país que a un bisbe espanyol se li va acudir de dir que el resultat de les passades eleccions era una demostració de com estava de malalta la nostra societat. Com si el desballestament de l’alternança tradicional entre PP i PSOE amb l’emergència a les Corts de Podemos i Ciudadanos, s’hagues inoculat de nou a Espanya el virus de la desunió pàtria que tantes desgràcies va comportar el triomf del Front Popular el 1936. Ves per on, l’expressió popular a les urnes de la pluralitat i la diversitat, hi ha gent a l’Estat espanyol que ho considera una aberració. I per alienació i maldat absoluta el fet que a l’hemicicle hi haurà, declaradament, almenys 17 diputats independentistes. I, per a més inri, si es pot encara, que n’hi haurà 69 més que, contra tots els impossibles del PP i del PSOE, proposen un referèndum d’autodeterminació per a Catalunya. És clar, una cosa semblant no havia passat mai. No havia passat mai que hi hagués hagut unes eleccions després o enmig del tsunami de la crisi econòmica i de l’orgia de la corrupció viscuda aquests darrers anys. I que –havia de passar algun dia joiós- les noves generacions comencessin de liquidar d’una vegada per totes amb la transició i les seves seues seqüeles, els intocables, les castes, les baronies i els ducats.

És clar que passen coses rares amb el sistema electoral vigent, i tant! Com que a Izquierda Unida, un diputat li costi més de 450.000 vots, mentre que al PP, 58.000. Però el més rocambolesc, exactament una pèrfida extravagància, seria que acabessin pactant PP i PSOE, tal com pressionen els poders econòmics, els de l’íbexs, la troika, els conservadors europeus i els mantenidors de l’estatus quo, en nom de l’estabilitat i dels interessos financers. Per bé que, contràriament, seria el més normal que fessin, si a Catalunya hi hagués, per una casualitat surrealista, via lliure a la investidura d’Artur Mas. S’hauria produït un tsunami social si el PSOE hagués acabat consentint que el PP es fes amb la presidència del govern, però per anar en contra d’un govern independentista, l’unionisme, la madre patria, i l’essencialisme donpelaiesc, estan per sobre de tot, àdhuc de l’absurd. Quines coses que té una part important d’Espanya que 40 anys de democràcia no han acabat mai de guarir!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada