dimecres, 14 de febrer de 2018

INTERLOCUTÒRIES

El magistrat P. Llarena es va foguejar com a jutge, durans uns quants anys, a Catalunya. Hi té amics i amigues, hi tenia casa i potser encara la hi té. Se li suposa, perquè és un home intel·ligent, un coneixement de la societat, la cultura i de la política catalanes i, per tant, del fet que el moviment independentista, que han liderat en els darrers anys, entre altres, Jordi Sánchez i Jordi Cuixart, i el president Puigdemont i els consellers a l’exili o empresonats per ordre seua, sempre han actuat pacíficament, proclamant sempre i tothora la no violència i la democràcia de les urnes. Amb el coneixement de context i de fons que se li suposa, per què el magistrat impedeix la sortida de la presó (preventiva) de Jordi Sánchez o de Joaquim Forn? Molts de nosaltres, llecs en dret, però mínimament dotats de sentit comú, no ho entenem. Però és que molts juristes, tampoc. I alguns organismes com Amnistia Internacional, tampoc. Llegint amb atenció les seues dues últimes interlocutòries, hom (un mateix, molts periodistes, professionals del dret) s’adona que estan prenyades de prejudicis ideològics. Es dedueix que abans que els actes el que es castiga és el pensament i la creença independentista. Ergo, com que ets independentista, tu potser no, però hi ha uns tercers que continuen estant disposats a proclamar la república catalana. Per la mateixa regla de tres, per poc que se l’acusés de presumpta homòfoba, M. Elósegui, la nova magistrada del Tribunal Europeu de Drets Humans, hauria d’estar engarjolada preventivament?

El més difícil d’entendre no són els delictes, sinó que puguin reincidir-hi. ¿Què poden fer de reiteratiu que sigui delicte: acudir en alguna mani a favor dels presos polítics; sortir a cantar per la república; penjar un llaç groc al balcó de casa seua, escriure articles a favor del dret a l’autodeterminació i de la república? Què més se suposa que poden fer quan tothom qui pensa en independència està tant o més fitxat, vigilat i controlat que un jihadista? O seguint la lògica del magistrat, ¿serien reincidents perquè els dos milions cent mil votants a partits sobiranistes en les darreres eleccions són presumptes culpables d’un nou possible delicte de sedició i rebel·lió, si els diputats que els representen gosen parlar en el Parlament d’alguna cosa similar a república, dret a l’autodeterminació o referèndum?

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada