dimecres, 23 de desembre de 2015

POSTELECTORAL

Ara és l’hora de preparar-se per governar la diversitat. Ja ens agradarà veure què fan els suplents del bipartidisme. Sí, ja ha arribat l’hora, com deia F. Schiller, que els vots, a part de comptar-los, s’hauran de poder pesar. Ara potser podríem fer les coses més ben fetes. Poder mesurar millor, per exemple, dels partits i dels qui han obtingut escons, el grau de veracitat de les seues promeses i de les seues intencions, els mitjans per a una gestió eficaç i els recursos amb què caldrà comptar per a fer possible la utopia que han venut. I, sobretot, els que realment es podran aconseguir i la capacitat intel·lectual, moral, psicològica, necessària almenys perquè es compleixi el principi que un membre d’un parlament no pot ser menys incompetent que els qui l’han votat. I haurem de disposar, en l’era de la transparència, eines manejables per qualsevol ciutadà, per conèixer el grau de cultura democràtica i capacitat de diàleg dels representants electes. Quin és el seu nivell de respecte per la diferencia. Quina és la seues capacitat d’empatitzar. Quina la seua capacitat d’anàlisi. Si els seus actes, les seus accions són presidides pel rigor i a la cerca de la màxima eficiència. Si estan entrenats en cultura avaluativa. Si disposen d’uns mínims en totes aquelles competències bàsiques per saber ser, saber estar, saber fer, saber dir, saber prioritzar, etc.

Perquè ja sabem que en política l’important no és que tinguis la raó, sinó que els altres, nosaltres, la hi puguem atorgar raonadament. ¿Per què els partits polítics en campanya sempre tenen garantides solucions per a tots els mals i, després a l’hora de la veritat tots són entrebancs i vuits i nous i cartes que no lliguen, és a dir xerrameca, banalitats i ocurrències amb què no comptaven? Perquè, és clar, com diu aquell, el polític ha de ser capaç de preveure el que passarà demà, el mes pròxim, l’any que ve, però ha de ser prou intel·ligent per explicar-nos després per què no ha tingut lloc el que anunciava. Com que estem tan escamnats, ja no hauria de passar més, com ironitza W. Allen, si és que iniciem una nova era política, que de cada possible solució se’n faci un problema. Que a cada pregunta hom es faci l’orni, que a cada evidència es negui la major. Governar, deia Confuci, significa rectificar. I, com diu un proverbi gal·lès, qui vol ser líder ha de poder ser pont.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada