La boira ha fos l’Estel,
ens ha distret el gel
i hem perdut el camí.
Ai que el Nen deu delir
pel nostre besamà!
Ai com deu esperar
l’encens, l’or i la mirra!
I els besos del rei negre,
les blanques carantoines
i rosses pessigolles!
Topem amb uns pastors
que canten l’Alegria,
i ens diuen que hem fet tard,
que és nat a l’establia.
Que “els xais li han dat calor,
i els ases companyia.
El fuster ens ha promès
cleda nova de freixe,
Maria, una samarra
i una densa bufanda.
I el Nen amb els ditets,
un cel de color blau,
si us guiem pel camí
on es pot prescindir
de tot el que dueu”.
Ja xiula l’esmolet,
la vida no s’atura,
la mort no plany ningú.
Els àngels, quan llostreja,
es sortegen els torns
de les hores de guàrdia
dels dies i dels anys,
–seran uns trenta-tres–
que durarà la vida
del Nen de Nazaret.
Josep Borrell, desembre de 2015
Josep Borrell, desembre de 2015
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada