ESCOLA INCLUSIVA

Què vol dir “escola inclusiva”? Succintament: que escolaritza i per tant educa, ensenya i socialitza tota la població fins als setze anys, i amb atenció singularitzada a les necessitats educatives de cada nen, nena, noi o noia. És a dir, tal com prescriu l’article 14 de la CE, "els espanyols són iguals davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixement, raça, sexe, religió, opinió o qualsevol altra condició o circumstància personal o social”. De manera que a Espanya tots els menors estrangers també tenen dret a l'educació en igualtat de condicions que els nacionals. En línies generals és això. De fet, hi ha un munt de bibliografia sobre el tema. Tesis doctorals, cursos de formació magistrals, magnífics tutorials a YouTube, prescriptors experimentats, materials específics per afrontar la diversitat i singularitat de les aules, suports auxiliars a les mateixes aules, organitzacions escolars flexibles, implicacions familiars, municipals i associatives enriquidores, etc. Però, en el dia a dia en una mateixa aula, com es gestiona la inclusivitat? Com es fa això, tan ben documentat, teoritzat i ensenyat als mestres i professors? Heroicament?

O màgicament, si més no per les raons següents. Una, per més que es dona per sabut que ja ho solucionarà la tasca socialitzadora de l’escola, està relacionada amb la complexitat social, familiar, econòmica, d’orientació sexual, cultural, religiosa, i amb les ideologies que la sustenten o marcs mentals diferents i molts cops encontrats, que l’alumnat trasllada a la institució escolar, amb les seues motxilles actitudinals, comportamentals, emocionals o vivencials. L’alumnat no arriba a l’escola nu, immaculat i buit, com si s’hagués d’inculturar des del no-res. Una segona, la que afecta el professorat. No tothom que gestiona la complexitat de la seues aules, sobretot a secundària, entén la diversitat de la mateixa manera, la té assumida o li és un handicap. O té prou recursos per fer-hi front o suficient carisma, mà dreta o aptituds per governar una de les realitats més envitricollades de la nostra societat. No hi ha màgia que valgui. I una tercera, l’entorn escolar. Els recursos socioeconòmics de les famílies. Tothom sap o hauria de tenir present que hi ha barris on l’únic àmbit educacional és precisament l’escola. Un illot enmig de la selva.

Els meus 10 llibres indispensables

Tertúlia literària "Els 10 de..." a la Biblioteca Pública de Lleida, coordinada i conduïda per Anna Sàez, directora del Grup SEGRE. Amb interpretació a la llengua de signes catalana a càrrec de Deixa'ns signar.

Presentació del nou llibre de poemes 'Desmesura d'amor'

El proper dimarts 3 de març presentarem el nou llibre de poemes 'Desmesura d'amor' al Cafè del Teatre de Lleida a les 19:30 h.

Us hi esperem!

Presentació del nou llibre de poemes "Aigua, ànima" a Lleida

Hi esteu tots/es invitats/des. Us hi espero!

Podeu comprar-lo a Pagès editors www.pageseditors.cat
SaveSave

RECITAL : Vespres en Vers al Cafè del Teatre

Són 42 minuts de poemari propi recitat per un servidor al Cafè del Teatre de l'Escorxador​ dins del cicle VESPRES EN VERS sota el títol "Els mots són el repòs" (4 maig 2016).



Per a vosaltres, amb tot l'afecte.

PRESENTACIÓ : “Poemes en construcció” al Res Non Verba

Notícia publicada al diari de ponent La Mañana

La periodista Rosa Peroy dialoga amb el poeta i filòleg Josep Borrell sobre la seva trajectòria literària i sobre la seva propera obra "Aigua, Ànima",  que encara es troba en fase de “construcció”. El dramaturg Jaume Belló llegeix alguns poemes de l’autor. Presenta: Josep Castellà, president de Res Non Verba.

Vegeu el vídeo de la presentació aquí sota:

Via Jaumedelleida

Exposició "Piloretrats i altres semblances" de Josep M. Maya

Visita l'exposició de dibuxos "Piloretrats i altres semblances" del dissenyador gràfic Josep M. Maya que es podrà veure al Cafè del Teatre de l'Escorxador fins al 30 de setembre. L'entrada és gratuïta.

Per a més informació, visita el blog d'en Josep M. Maya: retornlleida.blogspot.com