Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris poesia. Mostrar tots els missatges

23 d’abril del 2024

'RETORN A L'ALBA. Diari d'un aprenent d'ocell (2019-2023)' (2024, Pagès Editors)

Pròleg d'Àngels Marzo


Autor: Josep Borrell Figuera 
ISBN: 978-84-1303-536-9
134 pàgines
Tapa rústica amb solapes
150 x 240 mm
Col·lecció: La Suda Nº 265
Data de publicació: Febrer 2024

La idea de tornar a néixer, que plana en una bona part del llibre, és una forma de dir, després d’haver experimentat la joia dels guanys i el dol de les pèrdues, l’aprenentatge de fer-se vell. Ara toca deixar-se portar i reconciliar-te amb la teua finitud. El poemari, així que fa memòria del temps viscut, reflexiona sobre les petites odissees i els ideals, desats, ara ja, a les golfes dels records. En la consciència del pas del temps sobre el propi cos i la pròpia ment, hom ho acaba relativitzant gairebé tot. I el que fem o deixem de fer va esdevenint una mera anècdota. Gairebé tot es percep com a contingent i efímer. I d’aquest trencadís, només se salven les idees, les metàfores, els fenòmens naturals.

Àngels Marzo: "El plantejament que fa el poeta des de la mateixa coberta del llibre és precisament el de convidar-nos a fer, potser millor dit, a repassar, un itinerari que ens retorna a un lloc, a aquesta albada que censura la fosca per entregar-nos la llum pletòrica i radiant dels dies incipients".

Compra'l online aquí

11 d’abril del 2024

Presentació del meu nou llibre RETORN A L'ALBA. Diari d'un aprenent d'ocell (2019-2023)

Us espero el pròxim dijous 18 d'abril a la Llibreria Caselles, on presentaré el meu nou poemari titulat “RETORN A L'ALBA. Diari d'un aprenent d'ocell (2019-2023)”, editat per Pagès Editors.

Estaré molt ben acompanyat per l'Àngels Marzo, poeta i editora de Pagès Editors i en Jaume Pont, professor i poeta. A més, el meu bon amic Carles Sanuy recitarà algun dels poemes en directe.

Quan: Dijous 18 d'abril 2024 a les 19:00 h.

On: Llibreria i Papereria Caselles, C/ Major, 46, 25007 Lleida

Més informació aquí

11 de febrer del 2024

BOIRA

@turismedelleida
@turismedelleida

Fumeja el prat. Matí d’hivern.
Als ulls, espectres que tremolen.
Darrere els vels de les absències
sona un clarí de benvinguda:
esquinça el cel un sol exhaust. 

JB, gener 2024

1 de desembre del 2023

Els meus 10 llibres indispensables

Tertúlia literària "Els 10 de..." a la Biblioteca Pública de Lleida, coordinada i conduïda per Anna Sàez, directora del Grup SEGRE. Amb interpretació a la llengua de signes catalana a càrrec de Deixa'ns signar.




8 de juliol del 2022

ESTIU

Fins i tot si perdíem amors, desigs,
si la il·lusió esdevenia
una rara antigalla, si descreguts,
ens quedaria sempre el llit d’herbei
on ajaçar-nos dessota el garrofer
per perdre el temps de vista i veure el cos
com fuig cap als confins del més enllà.

JB, juliol 2022

BON ESTIU!

1 de gener del 2021

SOBREVIURE

La muralla és de sal i el verdet anys
del que és viscut en subterrània deu
d’escanyapobres, sinistres populistes.

Es clivella l’acer, es trenca l’ou,
pardines s’arruïnen, ja tenim prou
fanals a les ninetes: sobreviurem!

L’escut atura el doll d’aigua bullent,
les mans tenen la força per defensar-nos:
és afilada la falç per degollar-los.

JB, gener 2021

9 de desembre del 2020

Nadala 2020

BON NADAL (malgrat tot)

El foc s’encén a la pleta dels xais,
i un àngel dorm amb llana de xisqueta. 

Els congregats esperen un Estel,
i que el pastor cridi la llevadora.

De matinada s’escampen els gemecs
d’un Xic nounat, per tota la contrada.

Repiquen les campanes, canten els galls,
i l’amo del pessebre no se sap avenir
que a cal fuster ningú no hagués previst
que Maria parís en una llar com cal.


19 de novembre del 2020

RETIMENT DE COMPTES

Com que tinc temps per fer balanç us regalo aquests versos.

Quina llàstima que a la vida aprenguem les lliçons quan ja no ens serveixen de res.
Òscar Wilde
Ja soc en el camí que em porta a mi mateix,
on els burots pregunten què has fet que valgui res.

Comptat i debatut, potser només he estat
voler, desig, espera, sense saber mai què.

Ara tinc la certesa que havia d’estimar-vos
molt més del que ho he fet pensant que ho feia a pler.

Si em fos llegut encara de batre’m amb l’ignot
ja no em defensaria amb arts de la raó.

Em deixaria endur per l’embruix de sabines, 
sisons, llacs i tossals; la vida hi plantaria.

Si tornés a sentir la veu que em feia moure 
els peus alats i braus a redimir la culpa,
no dubtaria gens de dar-me per tenir-me.


30 d’octubre del 2020

CAMÍ DE LA LLUM

Un poema adient (em sembla) en vigília de Tots Sants.

El cos ja s’encamina d’esme
pel viarany que fa la llum
cap a la pàtria de l’Hades.

La ment que et mira entre el brancam
dels roures altius de la plaça,
s’encanta de la resistència
que encara té el teu embaràs.

Ja fa algun temps que el vell Tirèsies
va posant fites pel boscatge
perquè no et costi trobar sendes
on enterrar-te entre pinassa.

25 d’octubre del 2020

LA VIDA

Un altre:


Al fons de tu mateix hi ha un filet de calostre,
els peücs de la joia, els absoluts sabers
que és com no saber res, i l’instint de perviure.

I té sentit la vida quan fem la descoberta
de tots els nostres altres, de les feres i els rius,
dels arbres i les aus, del que és incomprensible.

Quan ja no som capaços de fer cap més viatge 
sinó de tornar a ser simple pols de cometes.

24 d’octubre del 2020

LA POR

Afalagat per la invitació a participar en aquesta marató intencional de poesia, heus ací la d'avui dedicada a Carme Romia, especialment:


Quedem al bar per parlar-nos dels déus
que ens interroguen, ara que ens hem fet grans
i ens preocupen els mals que ens senyoregen
com si testessin la nostra experiència
i es malfiessin de les nostres creences.

Què hi feren els antics, els nostres pares?
Què fa la gent normal que esmorza i riu?
Que els diuen els seus déus, si algun en tenen?
Sabem prou bé que ens tenalla la por
que algú s’adoni dels nostres fingiments.

I tenim dubtes de si hem estat equànimes
o els típics egoistes que només donen
per l’interès d’un ridícul estatus.
Què et sembla, amic, ens jutjaran severs
els qui hem omès i els pòtols escarnits?

Tit Livi, el bàrman, que ens sent elucubrar,
sentencia: la por, senyors meus, sempre
està disposada 
a veure les coses 
pitjor del que són.

S’ha fet de nit i es l’hora dels espectres...

31 de març del 2020

'DESMESURA D'AMOR' (2020, Pagès Editors)

Pròleg d'Elvira Siurana



Títol: DESMESURA D'AMOR
Autor: Borrell Figuera, Josep
ISBN: 978-84-1303-162-0
112 pàgines
Tapa rústica amb solapes
150 x 240 mm
Col·lecció: La Suda Nº 221
Data de publicació: Gener 2020


Els poemes de Josep Borrell impacten, són bells i punyents, són profunds. I quan diuen desesperança t’aboquen al fons d’un mateix. Són lúcids i la veritat massa sovint és dolorosa. Qualsevol d’aquests poemes, així que ens penetra en la consciència, ens desbarata de cop el discurs que elegantment hem desenvolupat, tant a les xerrades de cafè com a les cadires d’ateneus. Però l’amor de què parla el poeta també és desig. Desig del cos, també és sexe, també són els dits i els llavis i els ulls que omplen tot el poemari. I tanca el llibre com si ens invités a fer un retorn irònic a la més nua realitat. (Elvira Siurana)

40 poemes agrupats en dues parts i un epíleg que versen sobre l’irritant, abissal i tanàtic tema de l’amor. En conjunt, els versos d'aquest llibre expressen el desconcert entre la il·lusió i la desorientació, el dubte, el potser que tot allò que sabíem no era real. (Pagès Editors)

COMPRA ONLINE a pageseditors.cat

3 de març del 2020

14 de desembre del 2019

Nadala 2019

En un cistell pel riu s’escola la Innocència.

Avui suren al mar milers de nens i nenes
que no odien ningú ni el mateix rei Herodes.

S’encalla en el joncar on s’amaguen els febles.
I en sentir bruit de daga voldria retornar
al ventre de sa Mare, al principi del món.


Josep Borrell, desembre de 2019

18 de febrer del 2019

'AIGUA, ÀNIMA' (2017, Pagès Editors)




Autor: Borrell Figuera, Josep
ISBN: 978-84-9975-823-7
128 pàgines
Tapa rústica amb solapes
150 x 240 mm
Col·lecció: La Suda Nº 189
Data de publicació: Febrer 2017*


L'aigua és la nervadura del llibre, la deu que irriga tots els poemes. El poeta ha optat per transmutar-se en aigua, que com l'ànima, no té forma i es perfila pel continent. Podríem demanar-li al poeta si a la mitja vida som –o ens agrada creure que som– roca? Fos quina fos la resposta, ara el poeta es reconeix aigua. Però quines formes pren aquest element? L'aigua i l'ànima són riu amb capçalera, curs i desembocadura. Són gel i pluja. Són segla amb llit verdós. Són font, deu, toll. Fins i tot mar oberta. Aiguamolls amb canyissars. El poeta ens presenta la vida com una amalgama de medis, continents i limitadors, mitjans i instruments: el safareig i la molsa, el paraigua i les botes d'aigua, el xipolleig del bany ferest a la bassa. La humitat i l'amarament. La frescor. I molt especialment, com una declaració de principis, com un himne.

Fes-ne un tast (pdf)

Disponible a pagerseditors.cat

17 de novembre del 2017

Comentari al poema 'PARAULES DE LA NIT' de Màrius Torres


Paraules de la Nit, Màrius Torres 1937


1. EL SUBJECTE


Heus aquí l’escenari: la nit, com un oracle, que exhorta l’home, la Humanitat, a limitar-se a seguir la “llei” de la seva natura. Una nit, però, que més que aconsellar, adverteix, mana. I, si ens situàvem en el pla d’un cara a cara, estaríem davant d’una nit admonitòria, que ens amonesta, que ens renya. En l’estructura d’un sonet amb els elegants versos alexandrins, el poeta, des d’una concepció animista, imagina la veu moral representada en el símbol, millor, en l’al·legoria, de la nit. En la veu poètica de Màrius Torres hi ha diverses nits: la nit cruel, com una Mort, que ens encisa i ens enganya del poema La nit dels vagabunds; la nit dels nocturns musicals en què la vida del poeta madura sense témer la fosca de Música llunyana en la nit; o la nit propiciatòria, en somnis o en vigília, del record dels éssers estimats, de la mà que acaricia i el braç que agombola. I altres nits. Nogensmenys, en molts dels poemes de Màrius Torres, la nit, la fosca, les tenebres, solen ser els espais simbòlics i reals habituals, on es desencadena el misteri de la vida i la seua transcendència.

La primera pregunta, doncs, que ens fem per escatir el sentit profund d’aquest poema és: qui o què és aquesta nit que ens parla? El símbol de què, de quin irreal? Què personifica? Amb quina autoritat ens alliçona? El que queda clar només llegir el primer quartet és que existeixen dos nivells de mesures: la mesura dels homes i la mesura del que és més enllà de l’abast dels homes, de l’espècie humana. Si aprofundim una mica més, deduïm que, si bé hi ha una mesura moral dels homes que condicionen (seguint la veu aforística del Arte de prudencia del jesuïta Baltasar Graciàn) la prudència a la casuística i a la probabilitat, en una paraula, a l’ocasió, no ho és menys que existeix, des del punt de partida de la creença del poeta, una regla moral superior, la que regeix l’Univers, la que ordena radicalment la Nit, la mare de totes les coses i de tots els principis –d’acord amb la tradició simbòlica-, que traspassa tota contingència i probabilitat, qualsevol ocasió o oportunitat.

24 de desembre del 2016

Nadala 2016

Encara no han caigut totes les fulles
de l’auró negre que s’enrama pel cos,
que ja enyorem l’estiu de la innocència
quan també érem aigua, aire i fornal,
i els nostres ulls s’encantaven per tot
com un signe augural de santedat.

Ara que el fred se’ns arrapa en la fosca,
i d’esma rodolem pels dies erms,
hem vist l’anunci que a Betlem hi ha prodigis:
ha nascut un Infant, fill de la Llum,
que, segons els auguris, farà miracles.
Ja profetitzen que combatrà, d’ofici
o a demanda, malignes, malvestats o tristors,
i que seran combats d’amor a mort, eterns.


Josep Borrell, desembre de 2016

3 de juny del 2016

RECITAL : Vespres en Vers al Cafè del Teatre


Són 42 minuts de poemari propi recitat per un servidor al Cafè del Teatre de l'Escorxador​ dins del cicle VESPRES EN VERS sota el títol "Els mots són el repòs" (4 maig 2016).



Per a vosaltres, amb tot l'afecte.

24 de febrer del 2016

PRESENTACIÓ : “Poemes en construcció” al Res Non Verba

Notícia publicada al diari de ponent La Mañana

La periodista Rosa Peroy dialoga amb el poeta i filòleg Josep Borrell sobre la seva trajectòria literària i sobre la seva propera obra "Aigua, Ànima",  que encara es troba en fase de “construcció”. El dramaturg Jaume Belló llegeix alguns poemes de l’autor. Presenta: Josep Castellà, president de Res Non Verba.

Vegeu el vídeo de la presentació aquí sota:


Via Jaumedelleida