Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nadal. Mostrar tots els missatges

20 de desembre del 2023

BON NADAL

El Grinch decorant l'arbre, Dr. Sauss, 1960s
El Grinch decorant l'arbre, Dr. Sauss, 1960s

Necessitem, els humans, els dies de festa. Ara ja no, com en el Gènesi, per admirar l’obra del Creador, sinó per deixar de treballar, per descansar o per cansar-nos dionisíacament. Les festes de Nadal, però, són especials, perquè van lligades al mite fundacional de la nostra cultura judeocristiana, a la nostra memòria cultural, a la formació d’una tradició i a la creació d’un conjunt d’imatges simbòliques que encara que s’hagin anat secularitzant mantenen el poder de socialitzar-nos. I activem, en aquest parèntesi temporal, els valors ètics de la pau, la reconciliació i els sentiments més nobles. Com si ens permetéssim creure públicament en la Utopia. Necessitem les festes de Nadal per comportar-nos com a infants i meravellar-nos de les lluminàries i els attrezzos dels avets més espectaculars i tota la seua indumentària. Que tot brilli per uns dies, fins i tot més enllà dels festius perquè no ens decandim de patac. Que la gent canti nadales o el repertori musical més mel·liflu del món. Que els menuts i els grans siguin regalats i s’acompleixin els propòsits. Ens cal pensar que per Nadal podem ser bones persones, solidàries i generoses. Però aquestes festes són també una sobreexcitació. Uns dies estressants, angoixants, i, a cops, conflictius. Sobretot quan, malgrat que socialment està més o menys normativitzat que hem de complir unes expectatives canòniques, les circumstàncies personals no t’ho permeten. 

No t’ho permet la situació personal o perquè hom pensa que Nadal és una mera mercantilització i profanació del sentit primigeni, tal com representa la paròdia del personatge del Grinch (creat pel Dr. T. Seuss en el llibre infantil titulat Quan el Grinch va robar el Nadal!, editat el 1957). I per reblar aquest clau m’han vingut que ni fetes expressament les paraules de l’assagista italià Giuseppe Di Giacomo, que en un article sobre el tema (Reflexions filosòfiques sobre la festa. entre temporalitat i eternitat) ens conclou així: Allò que compta ara no és ja el fenomen que es commemora sinó la diversió per a la qual aquell era només un pretext. Compta menys la memòria del passat que l’hedonització del present. Arreu la festa està regida per la lògica dels plaers de l’espectacle i el consum: la festa tradicional entorn de la memòria ha estat substituïda per una festa consumista i banal, centrada en el present.

21 de desembre del 2022

BON NADAL


Bon Nadal a tothom! Però no sé que em passa que cada any, des que vaig llegir-lo per primera vegada no em puc treure del cap quan arriben aquestes dates, el poema de Salvat-Papasseit i especialment aquesta estrofa: Demà posats a taula oblidarem els pobres/-i tan pobres com som-/.Jesús ja serà nat./ Ens mirarà un moment a l’hora de les postres/i després de mirar-nos arrencarà a plorar. Sigui perquè l’acompanya un gran atrezzo, una escenografia imponent i un arrelament emocional en totes les manifestacions del nostre sistema de vida, en totes les arts, en totes els segments socials, aquesta festa de tradició cristiana encara no s’ha vist deglutida totalment per la parafernàlia capitalista o per la defensa del politeisme dels policulturals que defensen que el Pessebre a les escoles, per exemple, pot ferir sensibilitats. Santa Claus al capdavall és més simpàtic que els majestàtics Reixos, i tan generós com ells. I, en aquest cas, el sincretisme, expressat en el binomi Reixos+Pare Noel, si raja, si regala, a tots ens fa feliços! I deixin-se de romanços: construir un pessebre o muntar-lo (ah, i els diorames!) és un treball d’artesania i de composició, que ateny tots els continguts del qualsevol currículum preuniversitari. I no pateixin els ecologistes per la molsa, que ja en fan de sintètica! Els romans, els habitants de la Roma actual, tan multicultural com qualsevol altra ciutat europea, s’enorgulleixen de mostrar els fabulosos pessebres que es munten a les basíliques que foren en altre temps grans temples cesaris.

Com en totes les festes de solstici, la cristianització no va fer res més que barrejar símbols pagans amb els que aportava el relat bíblic de l’Epifania. O, millor encara, en molts casos resimbolitzar els de les velles religions. Els Pastorets, el tió, l’avet, el boix grèvol, el vesc, el galzeran o cirerer de Betlem, la flor de Nadal o la Poinsettia, la missa del gall, les fires de Nadal, el caganer, les nadales, l’elecció del Bisbetó, els àpats familiars, els grans de raïm, sant Esteve, els Innocents, l’home dels Nassos, la loteria, les lluminàries, tot plegat és aquesta barreja d’elements, entre pagans escatològics, religiosos i espirituosos que, pel que sigui i com sigui, hem adoptat milions i milions d’éssers humans en el nostre ampli món per desitjar-nos convenientment almenys uns dies, sort, salut i pau.

23 de desembre del 2020

BON NADAL

Se’ns ha dit que aquest 2020 cal que celebrem les festes Nadal de manera diferent de com ho veníem fent. Fins al dia d’avui se’ns prescriu que no es poden fer reunions familiars, els dies festius, amb més deu persones incloent-hi els infants. Cada bombolla de convivència només es podrà relacionar amb un màxim d’una altra bombolla i que aquesta sigui sempre la mateixa. I, per tant, a hores d’ara ja hauríem d’haver definit les bombolles respectives, tenint en compte la proximitat física i la freqüència de contacte, la forma d’airejar les estances de convivència, l’acotació del temps en què s’estarà celebrant el que toqui, i tenir cura de fer servir la mascareta quan no es mengi ni es begui, a més del rentat sovintejat de les mans. Els dies 24, 25 i la nit de Cap d’Any el cobrefoc no començarà fins a la una de la matinada. I el confinament perimetral, els dies assenyalats, s’ampliarà per poder facilitar la trobada familiar. Potser no ho hem dit prou bé, però més o menys serà així per als qui celebrem acostumadament les festes de Nadal, i per a aquells que no les celebraven però enguany, com un acte de rebel·lia, han decidit que ho faran per primera vegada. Ja no tenim tan clar si aquestes limitacions les hauran de tenir en compte les prop de 800.000 persones que viuen soles a Catalunya. I d’aquestes aquelles que no tenen ningú que les visiti, llevat dels serveis socials. Aquelles que aquest any igual no podran ni dinar el dia de Nadal als menjador de la comunitat de Sant Higini o de la fundació Arrels.

Que jo recordi i ho dic perquè hi ha molta gent que no en té ni idea, la festa de Nadal (la de sant Esteve és una diada que nasqué per motius pràctics i d’oportunitat), és d‘origen cristià en la qual se celebra el naixement de Jesús, fill de Déu, amb la intervenció de Maria i el beneplàcit de Josep. Convertida des de l’inici dels seus temps fundacionals en tradició, Nadal és entès com a sinònim de pau, d’amor, de reconciliació, de retrobament. De manera que s’ha convertit en el dia per excel·lència de ser bones persones almenys durant unes hores a l’any. En el dia, en fi, de la gran Hipocresia, en què almenys podem permetre’ns de semblar bones persones i de practicar una misericòrdia a la carta. Pandemiats com estem encara, els governs hauria estat bé que ens haguessin regalat a tots plegats unes branques de vesc i de grèvol.

9 de desembre del 2020

Nadala 2020

BON NADAL (malgrat tot)

El foc s’encén a la pleta dels xais,
i un àngel dorm amb llana de xisqueta. 

Els congregats esperen un Estel,
i que el pastor cridi la llevadora.

De matinada s’escampen els gemecs
d’un Xic nounat, per tota la contrada.

Repiquen les campanes, canten els galls,
i l’amo del pessebre no se sap avenir
que a cal fuster ningú no hagués previst
que Maria parís en una llar com cal.


25 de desembre del 2019

NADAL SOSTENIBLE

A redós de la conferència del clima celebrada a Madrid, aquests passats dies, sense que hi hagi hagut cap compromís realment seriós per aturar o minimitzar els desastres que s’anuncien (apocalíptics sens dubte), pensava: a veure si en algun punt d’alguna ponència o en els debats apareix el tema de la sostenibilitat de les festes de Nadal i de Cap d’Any. He llegit d’ací d’allà però no hi he vist res sobre la qüestió. El cert és que en el nostre imaginari tradicional per aquestes festes fem excepció de tot, en nom sigui dit de la pau, de l’alegria, alguns fins i tot de la joia, de l’amistat, del perdó, de la misericòrdia, de la nostàlgia i de la reconciliació. Oblidem la dieta, aparquem, si el tenim, el nostre ideari anticapitalista, els patiments per estalviar algun euro, i aturem la guerra, si es que ens barallem a mort. No hi fa res si pequem una mica, només una mica, d’hipòcrites. Després tot ens serà perdonat: al confessionari, al gimnàs, al camp de batalla o a les rebaixes. Conscienciats com estem pel canvi climàtic, això sí, ens regalarem i consumirem artesanies, productes de proximitat, biodegradables, compostables, ecològics, i totes les restes, que se’n fan moltíssimes, les dipositarem als contenidors corresponents. I la majoria tindrem la consciència tranquil·la perquè ens haurem comportat més o menys tal com correspon als temps que ens toca de viure. Això sí, la voràgine compradora i deglutidora, per poc que puguem no ens l’haurem estalviat, segurament perquè el món el governen els missatges subliminals que per a ser feliços aquests dies hem de fer saltar la casa per la finestra.

A mi no sé què em passa que cada any per Nadal em venen a la memòria els versos de Salvat-Papasseit que diuen:

Els de casa, a la cuina,
prop del braser que crema, 
amb el gas tot encès, han enllestit el gall. 
Ara esguardo la lluna que m’apar lluna plena;
i ells recullen les plomes 
i ja enyoren demà. 
Demà posats a taula oblidarem els pobres 
-i tan pobres com som-, 
Jesús ja serà nat. 
Ens mirarà un moment a l’hora de les postres 
i després de mirar-nos arrencarà a plorar

Deu ser això, perquè si el missatge nadalenc d’esperança, de fraternitat, de solidaritat, de justícia, ens impregnés cada dia de l’any, ja en tindríem prou amb la celebració del free day i el nostre aniversari. Que passin unes bones festes!

14 de desembre del 2019

Nadala 2019

En un cistell pel riu s’escola la Innocència.

Avui suren al mar milers de nens i nenes
que no odien ningú ni el mateix rei Herodes.

S’encalla en el joncar on s’amaguen els febles.
I en sentir bruit de daga voldria retornar
al ventre de sa Mare, al principi del món.


Josep Borrell, desembre de 2019

24 de desembre del 2016

Nadala 2016

Encara no han caigut totes les fulles
de l’auró negre que s’enrama pel cos,
que ja enyorem l’estiu de la innocència
quan també érem aigua, aire i fornal,
i els nostres ulls s’encantaven per tot
com un signe augural de santedat.

Ara que el fred se’ns arrapa en la fosca,
i d’esma rodolem pels dies erms,
hem vist l’anunci que a Betlem hi ha prodigis:
ha nascut un Infant, fill de la Llum,
que, segons els auguris, farà miracles.
Ja profetitzen que combatrà, d’ofici
o a demanda, malignes, malvestats o tristors,
i que seran combats d’amor a mort, eterns.


Josep Borrell, desembre de 2016

25 de desembre del 2015

Nadala 2015

La boira ha fos l’Estel,
ens ha distret el gel
i hem perdut el camí.
Ai que el Nen deu delir
pel nostre besamà!
Ai com deu esperar
l’encens, l’or i la mirra!
I els besos del rei negre,
les blanques carantoines
i rosses pessigolles!

Topem amb uns pastors
que canten l’Alegria,
i ens diuen que hem fet tard,
que és nat a l’establia.
Que “els xais li han dat calor,
i els ases companyia.
El fuster ens ha promès
cleda nova de freixe,
Maria, una samarra
i una densa bufanda.
I el Nen amb els ditets,
un cel de color blau,
si us guiem pel camí
on es pot prescindir
de tot el que dueu”.

Ja xiula l’esmolet,
la vida no s’atura,
la mort no plany ningú.
Els àngels, quan llostreja,
es sortegen els torns
de les hores de guàrdia
dels dies i dels anys,
–seran uns trenta-tres–
que durarà la vida
del Nen de Nazaret.


Josep Borrell, desembre de 2015

25 de desembre del 2014

Nadala 2014

Ha renascut l’Infant,
com els cicles del temps.
De la tardor el codony,
carxofes i magranes.
Com els tanys de les soques
i dels botons les flors.

O l’aigua a les fonts seques,
i als llavis el somriure.
La veta de carbó
a la vella torbera,
o els pàmpols al nou cep,
i els polls als nius dels ràfecs.

O els ulls d’infants encesos
davant la lluna al ple.
O l’instint del salmó
remuntant la riera.
I l’arc de sant Martí
en acabar de ploure.

O el vaivé de les ones
i el volteig de l’esfera.
O el desig de besar
després del gust primer.
I el toc de les campanes,
o els resos de les hores.

Ha renascut l’Infant
i el món es reviscola.
L’Esperança és la línia
del recte etern retorn.


Josep Borrell, desembre de 2014

25 de desembre del 2013

Nadal 2013

Ja em disculparan la malenconia, però precisament  el dia de Nadal sempre em vénen a la memòria els versos de Joan Salvat-Papasseit que diuen:


Demà posats a taula oblidarem els pobres
–i tan pobres com som– Jesús ja serà nat.
Ens mirarà a l’hora de les postres 
I després de mirar-nos arrencarà a plorar.


No vull ser ni ploramiques ni malastruc ni ingenu, però els qui ens hem deixat agombolar per la tradició del Pessebre, l’Estel, el Nen Jesús, Maria i Josep, els Pastors i els Reis, i ens hem criat i educat en el missatge de l’Advent, avui especialment se’ns encomana una certa nostàlgia de pensar què hauria pogut ésser i no ha estrat, si el Salvador hagués completat la seua missió. Perquè si s’hagués resolt el problema del món, de les persones del món, si hagués sobreeixit la fe per totes les costures de la història, ja no caldria tornar a celebrar Nadal, el naixement de Jesús. No existiria aquesta roda maquiavèl·lica del temps, perquè el cel ja fóra a la terra. Ja no hauria calgut que haguéssim de debatre’ns eternament entre lliure albir i fe, entre haver d’administrar la nostra llibertat, de vegades a les palpentes, i deixar-nos portar per la mà estesa del Salvador. Perquè quin sentit té, acomplerta la Missió, haver de repetir la mateixa història?

Avui fins i tot és bo per a la salut mental que esdevinguem tots infants. És una magnífica tradició que signem pau i treva, que ens abracem els de les dues o tres o milers de trinxeres enfrontades, però sabem malauradament que, així que haurem acabat les postres, ens haurem eixugat la llagrimeta i dormit la migdiada, tornarà a engegar-se la roda de la malúria, de la malícia, de la desgràcia, de la pobresa, de  la dissort, de la malaltia, de la solitud. Tornaran a cavalcar els genets de l’Apocalipsi. I, alhora, tornaran a ensellar-se els soldats de l’amor, de la pietat, de la compassió, de providència, de la bondat, de l’esperança, els bons Reis de l’or, la mirra i l’encens. 

De tot cor, bon Nadal a tothom! Però sobretot als qui no tenen esme de dir res, als qui els és prohibit de pensar, sentir i dir res, als qui no han tingut mai un bon Nadal i, com no, als qui vetllen perquè les nostres il·lusions siguin possibles. Paradoxalment, avui que hauria de ser el dia inacabable, és el dia més curt de l’any. Ves per on, tan savis, civilitzats i previsors com som, i no hem sabut encertar-la ni en això.

25 de desembre del 2012

Nadala 2012

És previsible que els mags que duen mirra
i olis tartessos i els estels lluminosos,
enguany no siguin reis, sinó aturats
que hagin après a cavalcar camells,
després d’un curs accelerat i breu.

Com serà curt l’amable rendez-vous
al Nen Jesús i al pare i a la mare,
perquè no tenen les samarres la pell
de cabra de Caixmir, ni l’or llueix
com el del Colorado ni el cor és ple,
siguem sincers, de tant entusiasme
com fa deu anys o, almenys, uns dos mil dotze.


Josep Borrell, desembre de 2012