MOLTA FEINA PER FER

Després de les vacances i de la quasi inhabilitació estival de les administracions, la Paeria, amb el concurs explícit de la ciutadania més directament implicada, té un feinada que ja sabem que no se l’acabarà en aquesta legislatura, però s’hi ha d’arromangar si no vol que la gent que encara s’il·lusiona amb les promeses, acabi perdent la poca fe que té encara en la política municipal. Tant de bo abans del 2027 alguns dels grans projectes els poguéssim celebrar, els uns més que d’altres, satisfactòriament. I, tal com sap la majoria, tenim per davant un munt de projectes per realitzar com per exemple: Ia imperiosa implementació industrialitzadora de Torre Blanca, la materialització de les fabuloses àrees comercials de la controvertida Torre Salses i del més consensuat Projecte Estació; la materialització de la reconversió del comerç tradicional del centre urbà; l’habilitació i/o la construcció de centenars de piso socials i de noves residencies de gent gran públiques; la dignificació del Barri Vell i de la Mariola; la recuperació per a l’esgambi ecològic de les Basses i de la dimensió cultural dels Camps Elisis; l’actualització de l’inventari del patrimoni material i immaterial de la ciutat i del municipi i mesures proactives per a la seua restauració, conservació, museïtzació, si és convenient, i divulgació massiva; la fonamentació del museu d’Història de la ciutat amb, entre altres, el seu corresponent Centre d’Interpretació de la Guerra civil; l’arbratge massiu i la tendalització davant la fornal estiuenca; el millorament substancial del transport públic, de la neteja i el nostre comport cívic; l’acompliment del programa de biblioteques dissenyat in illo tempore; l’ampliació de les zones per a vianants; o la millora i la implementació de les xarxes de comunicació viàries i de rodalies.

Molta feina per fer, molta feina a fer i molts diners a gastar! A Catalunya moure un dit ens costa tant com moure un carro ple de bales compactes de ferralla. Per tirar endavant projectes ambiciosos, transformadors, enriquidors socialment i de necessitats bàsiques urgents, ens costa tant o més la burocràcia, els sous dels funcionariat, els honoraris dels assessors i els informes de les empreses especialitzades que la mateixa materialització del projecte, el procés de la seua realització i la seua compleció. És desesperant.

BONS I DOLENTS

Dessemantitzar vol dir desplaçar el sentit original d’un concepte codificat i nascut en un context determinat per reduir-lo a una vaga i ambigua indeterminació. La lleugeresa amb què en el llenguatge de la política (i habitualment en les cròniques periodístiques i els debats públics) utilitza els termes dreta, extrema dreta, esquerra i extrema esquerra, feixista, nazi o liberal i ultraliberal per caracteritzar les ideologies dels partits que operen en les cambres de representació, és d’un reduccionisme i un esquematisme, absolutament desorientador. Tant, que només genera, a còpia de simplificar, informació deformada i reduïda a simple etiquetatge operatiu. Que només genera, al capdavall, mera desinformació. Aquest ús del llenguatge que actua com a comodins per classificar les diferents tendències ideològiques dels partits, si serveix per classificar, polaritzar, afamar o desqualificar grossos modo -i no entrar en matisos que en tot cas ja faran els analistes conspicus en llurs llibres ad hoc-, a la pràctica, esdevé una manera molt simplista de parlar de bons i dolents, de xenòfobs o solidaris, de negacionistes o no del canvi climàtic. Un dels casos paradigmàtics és dona quan es titlla Junts per Cat. de partit de dretes. I, encara, se simplifica més quan s’associa a la patronal catalana. De manera que, la premissa simplista deriva conceptualment en el fet que l’independentisme de Junts és de matriu burgesa, tradicionalista i excloent. I en adjectivar-los de burgesos, l’espanyolisme de dretes i d’esquerres conclou que són classistes, insolidaris i xenòfobs.

Un altre cas de reduccionisme desinformatiu és el que es produeix quan els informatius es refereixen a Aliança Catalana com a partit d’extremadreta filofeixista. Si fos així, d’acord amb la CE i l’expressa declaració de defensa dels drets humans, les seves cultures i tradicions, llengües i institucions, i més concretament segons la Llei orgànica 6/2002, de 27 de juny, de partits polítics, no hauria de ser il·legalitzada? No ho hauria de ser VOX? És que votar Junts és igual que votar el PP? És que ser partidari d’Aliança Catalana és igual que ser-ho de VOX? Si no s’expliciten els matisos, les diferències, nosaltres, la gent, no tenim elements per saber distingir entre uns i altres. Generalitzar sol ser propi, com diu algú, de persones poc experimentades.