ASÈPSIA

Conjunt de procediments i tècniques per prevenir infeccions. Així la impressió que em fa la informació dels nostres mitjans audiovisuals. Se’ns relaten asèpticament fets, successos, esdeveniments, se n’identifiquen els protagonistes, els indrets on han tingut lloc, però s’entra escassament en l’anàlisi de les causes, dels antecedents, de les circumstàncies, i rarament dels contextos històrics, sociològics, culturals, ideològics i dels efectes col·laterals. Se’ns informa a base de titulars de lletra grossa, d’etiquetes, clixés, generalitats o estereotips. És com si et vinguessin a dir: escolta els tertulians (per cert, en general, bastant domesticats), estigues atent al que diuen els corresponsals, llegeix els articles d’opinió dels especialistes en una bona premsa en paper o navega per les diferents cadenes de televisió i compara i contrasta. L’asèpsia informativa del nostre ara reanomenat 3CatInfo, és d’una neutralitat, pulcritud, calidesa àdhuc bellor que més que informar, explicar i entendre, fa l’efecte placebo, com si ens receptessin petites píndoles de realitat perquè no ens angoixem o no ens capfiquem. De manera que si els titulars s’han d’acompanyar d’imatges d’una certa truculència les puguem pair sense haver de prendre aigua del Carme. La imparcialitat dels mèdia públics no hauria de suposar l’absència d’interpretació, de mirada crítica, polièdrica des de la catalanitat. Sí, cal ser mesurat a l’hora d’informar per a un públic divers, heterogeni, multicultural. Això no obsta perquè, quan es desenvolupen mínimament les news headlines, no s’hi explicitin els diferents angles, arestes o perspectives.

Compensen els corresponsals o els experts que de tant en tant treuen el nas per les ones o per la pantalla. I coincidim més de deu i més de cinquanta que, si hi ha al nostre 3CatInfo un espai informatiu exemplar, és el dedicat als esports. Gairebé mai no se’n deixen un. Hi expliquen el que passa al camp, als vestidors, a la botiga i a la rebotiga. Sempre fa l’efecte que encara es queden curts. És clar que hi ha biaix: es parla sempre a favor dels nostres esportistes, òbviament. Però és normal que en un informatiu de la ràdio nacional de Catalunya que dura una hora, la meitat es dediqui als esports? Tenim, això sí, molts bons comunicadors, amb unes veus molt ben timbrades, vellutades i ritmades. Intel·ligibles.