PRESSUPOSTOS

A veure, un govern necessita tenir pressupostos no només per gestionar l’engranatge social, sinó per projectar una filosofia política, uns principis, uns valors, un sistema organitzatiu i normatiu que garanteixin la seua raó de ser, sinó també, i en això hi ha el nus de la qüestió, per demostrar pràcticament una ideologia determinada, és a dir, les idees pròpies i particulars respecte de l’acció política en el terreny de l’economia, de la cultura, de les llibertats individuals i col·lectives o de l’organització i control social i la seua provisió de recursos. Insistim, la ideologia política és el que fa diferents els pressupostos. No existeix només la necessitat de pressupost per governar, sinó que cal un determinat pressupost per projectar la ideologia del partit governant. O sigui que quan s’insisteix reiteradament i pesadament que calen pressuposts a Catalunya, alguns de nosaltres no entenem com els informadors no qüestionen mai si els pressuposts que presenta el PSC són realment els millors pressupostos que es poden fer o si n’hi ha d’altres de possibles i quins són. La ideologia en continguda en els pressupostos estableix les prioritats a subvenir i a afrontar. I la seua selecció, atès que és impossible arribar a tothom i a tot arreu, sempre té un punt de parcialitat, d’arbitrarietat, de discriminació. En bona part precisament per la tendència ideològica i en l’altra, no menor òbviament, per la qüestió prosaica de la disponibilitat de diners.

Però això que és elemental i que relativitza el dramatisme amb què se’ns inculca que si no hi ha pressupostos s’ensorrarà el món, hi perdrà tothom i sobretot els funcionaris que potser no cobrarien, es complica quan el partit que governa les institucions, i en aquest cas la Generalitat, no té majoria per aprovar-los i els ha de pactar amb altres ideologies afins. Si aquests partits anàlegs, hi posen traves i els acaben tombant, se’ls farà responsables (la història?) de la irresolució d’imperioses necessitats i de l’apocalipsi subsegüent. Si els pacta, voldrà dir que abans no eren els millors pressupostos, però ara sí. Ara bé, si al final es pacten i es milloren, ja caldrà que siguin materialitzables i productibles. I sobretot que ho siguin, de realistes, les condicions indispensables per aprovar-los en una altra ocasió. Demanar la lluna en un cove és d’una excelsa poesia.