La fe consisteix a creure que amb les pròpies forces i capacitats amb l’ajut d’alguna potència externa, un generós esperit, un déu bondadós i misericordiós, una mà amiga o algú de la tribu que ens embolcalla la identitat, acometrem la conquesta dels nostres ideals, de les nostres metes i objectius. Dels nostres i dels consemblants amb qui els compartim. La paremiologia popular fa avinent que la fe ha mogut muntanyes, que hom fa més volent que podent. Però la fe no pot ser cega, ha d’anar acompanyada necessàriament de l’esperança. I l’esperança s’ha de traduir en acció, en pugna, en lluita, en treball, en dedicació, en esforç, en constància, en perseverança, en coneixement, en preparació. L’esperit, l’àngel de la guarda, l’atzar, els gurus, el clan, si hi ha confiança, possiblement hi posaran el greix, oliaran la determinació. I, esclar, els afanys comporten òbviament, a més de joia, gaudi, alegria, també fatiga, dolor, decaïments, desconcerts, crisis, caigudes i resurreccions. Es creu en causes nobles, en guanys, en progressos, en millores, en utopies, en salvacions, en solucions, en remissions de pecats, en possibilitats de redempció, de reinsercions o de reparacions. I això s’esdevé en tota mena de fes: en Déu, en la salvació de la llengua catalana, en l’evitació d’una tercera guerra mundial, en l’harmonia de la biosfera, en la desaparició de l’estupidesa de la faç de la terra, en la independència, en l’eliminació de les desigualtats socials, en la superació d’una malaltia. També hi ha gent de poca fe i la que només confia en el sobrenatural o en la sort, en l’atzar, en el tarot o en els esotèrics missatges de les llàgrimes de sant Llorenç. Gent que només es fia de la ciència i la tecnologia, gent que confia en la paraula donada i gent d’una ingenuïtat beatífica.
La fe juga al mateix equip semàntic que la confiança, la fidelitat, la confidencialitat, la fiança, el fiador o l’adjectiu fefaent. Un dels mals més devastador del nostre temps postmoderns és la incertesa. Sobretot entre els joves que perceben, com diuen els sociòlegs, el futur com un horitzó tancat. Sabien que existeix el programa Acompanya’t que desenvolupa el Centre de Salut Mental de Barcelona on “les persones joves poden compartir experiències, aprendre a identificar desencadenants i trobar eines per gestionar l'estrès i les emocions”?.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada