27 de gener de 2016

SERIA FÀCTIBLE, ENCARA?

¿És possible que finalment hi hagi un govern progressista a Madrid?. I fins i tot que s’acabi autoritzant un referèndum a Catalunya, un cop Sánchez i Iglesias hagin acordat la contrareforma laboral, la fulminació de la llei Wert I la llei mordassa, i hagin adoptat mesures contra els desnonaments, contra l’evasió fiscal, contra la pobresa, i hagin posat a ratlla els poders fàctics? És a dir, ¿podria ser que el govern de Sánchez i Iglesias, gràcies a l’abstenció d’ERC, de JiL, del PNB i alguns altres, propiciés que, tornat l’apoderament a la classe mitjana i repartit el benestar, acabessin negociant amb Catalunya el seu reconeixement nacional, els termes d’un referèndum i, tàcticament alhora, un finançament especial i la no ingerència en temes culturals, lingüístics i educatius? ¿Podria ser que Catalunya servís per assajar un model de federalisme real? ¿Podria ser que els barons i les baronesses socialistes, andalusos, extremenys, castellans i valencians, s’avinguessin algun dia a fer possible el disseny d’un nou Estat, superant el cafè per a tothom, però assegurant-se possiblement amb els vots nacionalistes, republicans i l’abstenció dels independentistes, unes quantes legislatures? Tindria Catalunya prou sang freda per endarrerir pantalles i jugar-se-la de nou?

Preparades les lleis per a la governança de la futura república catalana, i arribat el moment de convocar-nos a les urnes plebiscitàries, ¿l’oferta federal asimètrica d’un govern PSOE i Podem, podria decantar el vot de la ciutadania catalana cap al NO a la nova república? Pot ser que no siguin les preguntes adequades, però potser sí que ens hauríem de preguntar què farem si, després del període preparatori per al referèndum de la república, després d’haver-hi treballat al màxim de bé, de manera que s’hagin elaborat raons suficients per captar el beneplàcit d’una àmplia majoria, el resultat fos NO o tan ajustat que limités el pas ferm en la direcció independentista. El pla B podria ser aferrar-se a una oferta federal d’un govern de PSOE-Podem? O aquest tàndem ja no faria cap mena d’oferta, vistos els resultats? És clar que només depèn dels catalans. Però per no frustrar-ho tot, per no jugar-nos tot a una carta, estaria bé que els millors jugadors d’escacs catalans entressin en joc i sabessin preveure el xec i mat i, en tot cas, unes taules infinites.

Cap comentari:

Publica un comentari