20 d’abril del 2022

VA DE NEOFRANQUISME

El recent govern de coalició entre el PP i Vox a Castella-Lleó inicia el procés de normalització de la ultradreta espanyola en el govern de les institucions. I alguns politòlegs hi veuen en positiu el fet que una cosa és fer de franctirador al bancs de l’oposició i una altra quan tens responsabilitats de govern. Doncs, podria passar que el Vox governant representés millor que ningú, sense eufemismes ni simulacres, l’autèntica cara ideològica del PP i de l’Espanya que li dona suport. En aquest món, perquè en l’altre tot és translúcid, com més clares són les coses més amics o més enemics (en política es veu que se’n diu “adversaris”). Ser més o menys de dretes, no ve d’un pam, un cop establerta la sacrosanta llei de la unitat de la nació-Estat-Espanya i de la preeminència monocultural castellana i del símbols que la defineixen, vol dir: ecs al feminisme, ecs a l’estranger, ecs als drets socials i a l’equitat, ecs a l’LGTBI, és a dir ecs a l’alteritat i a la diferència, ecs al salari mínim, ecs a qualsevol altra religió que no sigui la catòlica apostòlica i romana, i un cert fastigueig de l’Espanya autonòmica, de la independència judicial, de qualsevol regulació del capital i del mercat. I sobretot amantíssims de tota mena de control social, de les mordasses socials, i de la pràctica de la doble moral.

Els guanyadors de la segona Guerra Mundial es van conjurar perquè aquella salvatjada nazifeixista no es tornés a repetir mai més. I ves per on que aquelles ideologies que van arruïnar industrialment la vida de milions de persones, vuitanta anys després, tornen a senyorejar a les urnes d’Europa, a governar estats i institucions, matisos a banda, i d’aquí quatre dies faran majories a França, a Espanya i a Itàlia. I els votants els facilita majories no perquè tinguin solucions als problemes, sinó perquè afirmen que els problemes existeixen per culpa de les democràcies liberals, de la immigració, del feminisme, de les aberrants teories Queer i el polimorfisme de gènere, de la igualació dels drets socials, de l’afebliment de l’autoritat i el desdibuixament de les jerarquies, de la socialització de la propietat privada i de la subversió dels valors tradicionals. La confusió a què aboquen les xarxes socials ha minat la capacitat de discernir entre el bé i el mal. La mentida i la desmemòria no figuren en el codi penal.

4 comentaris:

  1. Josep... Sóc Climent Olm, t'en recordes?... Rocaviva un laberint màgic... roques treballades a Mussa Cerdanya-Alt Urgell. Vas estar-hi el 2012. Reunió a l'ajuntament de la Seu... 2013 Albert Batalla... Eres delegat de la Generalitat a Lleida... Com ningú, tu i ell heu empatitzat amb Rocaviva!. M'alegra veure que segueixes actiu i lúcid.Voldria contactar: climentolm@gmail.com

    ResponElimina
  2. Trobar el teu blog ha estat una descoberta. He llegit tots els articles recents amb gran interès. Alguns m'han agradat molt, moltíssim i m'hi he sentit molt identificat. Dos m'han semblat derrotistes i m'han entristit molt. Penso que l'auto-flagelació és el pitjor que podem fer. On m'ha semblat he introduït alguns comentaris... que en alguns llocs veig no apareixen. Els que m'han agradat ha estat un glop d'aire fresc a la meva vida. Gràcies.
    M'agradaria estar al corrent del què vagis escrivint. M'agradaria veure desaparèxer el derrotisme i que cultivesis el contrari. M'agradaria tenir el teu correu per poder-te comunicar algunes coses. Una molt cordial abraçada.

    ResponElimina
  3. Xerric... un tema molt interessant i rellevant sobre el què podries posar el teu focus és Tv-3. Què està passant? més enllà que s'hi trinxi el català... Què passa amb programes com "alguna pregunta més", Cucut? Que passa amb Crims? que a més tenen el cinisme de dir que posen llum a la foscor, quan fan justament el contrari? Ens estàn intoxicant massivament... i tenen altes audiències!!! La tv, justament podria ser un element principal per educar la gent!!! Entrar en això i poder-ho canviar seria un gran, enorme avenç.

    ResponElimina
  4. Com és possible un canal dedicat exclusivament a l'esport, un altre repetint incansables noticiaris i un altre dibuixos animats? On són els bons documentals, les bones pel·licules? On és l'aliment cultural... espiritual, ecológic, filosòfic, artístic... que hauria de nodrir les persones? Mentre en lloc d'educar cossos i esperits es continui com ara, no veig sortida possible... nomès un progressiu enfonsament en la mediocritat i la baixesa. Persones com tu podrieu fer molt per transformar els mitjans de comunicació. Des de la meva perspectiva és necessitat primera.

    ResponElimina