A Occident la dreta extrema, l’extrema dreta, el neofeixisme o com es digui la mateixa ideologia, s’està convertint en la mestressa dels destins de les nostres societats. En les forces més votades, en els partits que tenen ja la clau de la governabilitat de molts estats o regions, d’aquesta Europa, la unida (i la que té un peu i mig a Orient), que sempre ha caigut i recau en els mateixos errors des de la fi de l’imperi romà. En aquesta Europa on s’han produït, gairebé industrialment, més morts per la pàtria, per la religió, per la raça, per l’Imperi, o perquè la lluita de classes era inevitable, que enlloc més del món. No sé si Spengler, com assenyala a La decadència d’Occident, la va clavar en assenyalar, en la seua teoria biologista determinista, que les cultures i les civilitzacions tenen una vida limitada predictible. El que sí que comprovem és que la bretxa entre pobres i rics i la mediocrització i minoració de la classe mitjana, han realimentat les ràbies, els odis, els malestars, no exactament contra el Sistema totpoderós capitalista, ultraliberal (cosa que és massa abstracta per a la majoria de la gent) sinó contra l’estrany, el migrant, vist com el dilapidador de la nostra seguretat, dels nostre benestar, de les nostres garanties de llibertat. En fi, com l’usurpador del nostre estatut de ciutadania: tradicions, costums valors, normes, formes de convivència, d’organització, llengua, religiositat i conglomerat de prejudicis.
La majoria de la gent que justeja per acabar el mes, que no troba un lloguer assequible, que no ha aconseguit després d’anys un ajut a la dependència, que no té una feina estable o cobra un sou miserable, que no pot passejar tranquil·lament pel seu barri, que espera i espera per a una operació de maluc, que per enterrar dignament els seus morts ha de demanar un crèdit, que per anar a treballar ha de viure un calvari diari, a aquesta gent no els consolen les estadístiques del creixement econòmic, que l’índex més delinqüencial assenyali majoritàriament els “autòctons” o que els propietaris dels fons voltors de l’habitatge no siguin precisament immigrants il·legals. La gent que constata que no hi ha manera de sortir-se’n en culpa al govern de torn i als qui, vinguts de fora, han colonitzat els seus drets. I s’arriba a aquesta conclusió a través de les vísceres i no de la raó.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada