MÉS QUE MAI

Davant les dades horroroses del desconeixement, sobretot per part dels més joves, de la tragèdia que fou la contesa civil i les conseqüències terribles per als vençuts, tornem a reivindicar que cal més que mai que es materialitzi la creació del Centre d’Interpretació de la Guerra Civil i la Postguerra. A quest Centre, en realitat, atès que ja s’ha identificat bona part dels elements que l’haurien de configurar, només li falta la teulada i els pilars que la sostinguin. Sobretot, gràcies a la iniciativa de la Plataforma Lleida 1936 formada per persones representatives d’entitats ciutadanes i del treball dels tècnics de Memòria Democràtica de la Paeria, els quals, des de fa cinc o sis anys, han aconseguit identificar, i difondre molts dels indrets, espais, persones, documents i relació de fets que es deriven del drama social, cultural i moral de la guerra i la postguerra. Tot i així, entenem que el Centre s’hauria d’incardinar en l’estructura del futur Museu d’Història de la ciutat. Fora bo que, ultra determinar la seua ubicació (al més cèntrica possible) i de la concreció de qui paga què (personal, serveis, materials, manteniment), s’anessin substanciant idees sobre la seua formalització museogràfica. Aquest centre, n’estem convençuts, esdevindria una de les baules que ajudaria a crear el sistema de relacions ecològiques entre els diversos i dispersos elements, insistim, tant materials com immaterials, que ja expliquen bona part de la història de Lleida: des de les termes i les adoberies fins a l’arquitectura industrial, sense oblidar els fons documentals, la simbologia festiva pagana i religiosa o el garrotín.

Tant de bo els promotors, entitats i institucions, i entre aquestes òbviament els arxius i la UdL, no aturin la recerca i la investigació, la catalogació, l’inventari i la interpretació de tots els referents que han de permetre el fons dinàmic del Centre. Al capdavall, no fem altra cosa que atendre’ns al que la Llei 17/1990, de 2 de novembre, explicita respecte dels museus locals quan, a l’article 27, prescriu que han d’oferir una visió global de la història, de les característiques humanes i naturals i de la riquesa patrimonial de la població. I que la seua funció bàsica és recollir, conservar, documentar, estudiar i difondre els testimonis culturals més representatius de la comunitat en què són implantats.