SER EDUCAT

Ens ensenyaven a ser educats amb els nostres pares, amb les persones grans, amb els mestres, amb els coneguts, amb les normes, a la botiga, a les reunions, en el joc... Enteníem que educat volia dir ser respectuós amb els valors, els preceptes, les estructures a l’empara de les quals s’organitzava la convivència social. Educat volia dir respectar i obeir l’autoritat, és a dir, les jerarquies civils: familiars, polítiques, econòmiques, socials, acadèmiques, religioses. I les policials i, per descomptat, les militars. I també suposava respecte, seguiment i admiració per qui tenia la capacitat de lideratge i de resolució. Ens ho havien inculcat a casa, a l’escola, al carrer, a tot arreu. Si et desviaves del guió establert sabies que existia el càstig, el descrèdit, l’estigma, el rebuig. Ser educat volia dir bàsicament saber comportar-se. Saber estar en el lloc que et pertocava en cada moment. Ser obedient, atent, afable, pacient. Ser educat era la regla de la correcció en el comportament. Sempre de portes enfora. Una altra cosa era la intimitat i la privadesa. Tothom tenia les coses clares. Els convencionals, o sia, els qui seguíem les convencions socials, una amalgama modèlica, depurada, de formalismes, rituals, usos i costums, i els dissidents i contestataris, perquè sabien perfectament contra què es rebel·laven. Aquest concepte d’educació subsistia ja fos en el marc de governs totalitaris com en democràtics. La diferència raïa en la rigidesa normativa, en el grau d’adoctrinament, en el nivell d’intromissió en la intimitat i en la contundència de la punició.

Arribà un moment, a partir del maig del 68, que es varen trencar totes les costures del Sistema. Al mateix temps que s’elevava a categoria sagrada el concepte de llibertat (individual, sobretot), el poder es feia més concèntric, més hermètic, més inaccessible, més exclusiu i més amo dels ressorts, dels mitjans i instruments de control institucional i social, capaços d’imposar el relat sobre veritat, mentida i ficció. Ser educat ha passat a ser una simple categoria pedagògica, allò etimològic d’alimentar, guiar, fer créixer i desenvolupar les pròpies potencialitats, per deixar de ser una categoria sociològica. El jo ha anat deixant el llast de ser també un nosaltres. Mai no s’havia apel·lat tant a l’empatia, com ara, quan no fa tant en dèiem urbanitat i cortesia.