Al fons de tu mateix hi ha un filet de calostre,
els peücs de la joia, els absoluts sabers
que és com no saber res, i l’instint de perviure.
I té sentit la vida quan fem la descoberta
de tots els nostres altres, de les feres i els rius,
dels arbres i les aus, del que és incomprensible.
Quan ja no som capaços de fer cap més viatge
sinó de tornar a ser simple pols de cometes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada