El cos ja s’encamina d’esme
pel viarany que fa la llum
cap a la pàtria de l’Hades.
La ment que et mira entre el brancam
dels roures altius de la plaça,
s’encanta de la resistència
que encara té el teu embaràs.
Ja fa algun temps que el vell Tirèsies
va posant fites pel boscatge
perquè no et costi trobar sendes
on enterrar-te entre pinassa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada