28 d’octubre de 2020

NOMÉS PENSAR i SENTIR EN LA INTIMITAT

Ja ho hem dit manta vegades, la democràcia espanyola et permet, segons interpreten les altes instàncies judicials, que siguis independentista de cor i de pensament. Fins i tot que te’n proclamis per escrit, com és el cas dels idearis dels partits que se’n diuen. Però que en dedueixis o portis a terme alguna acció concreta, això no. Es considerà que s’han traspassat els límits legals. I especialment es delinquirà quan el Parlament n’articuli alguna mena de debat i n’aprovi alguna proposició. La recent sentència del TSJC condemnatòria dels membres de la mesa del Parlament per desobediència no és res més que la conseqüència de la mordassa que el TC havia imposat que en seu parlamentària es fes qualsevol insinuació o es prengués cap iniciativa que tingués a veure amb secessionisme. Segons els hermeneutes constitucionals al Parlament català es pot debatre pràcticament sobre tot allò que ens afecti en aquesta vida i l’altra. Excepte qualssevol altra que soni a independència o referèndum i similars. Precisament perquè pressuposa un atac a la unitat d’Espanya, insistim, el principi rector sobre el qual es basteix tota l’arquitectura mental, legal, psicològica, mitològica i biològica de l’espanyolitat. Un atac contra el tabú. I tabú segons els diccionaris és tant: la condició de les persones, les institucions i les coses a les quals no és lícit censurar ni tan sols mencionar. Com la interdicció sagrada sobre l´ús de certes coses o paraules o l’acompliment de certes accions.

Ara, el més desconcertant de la sentència és la contradicció que genera en relació amb la del TS contra Carme Forcadell, condemnada per sedició a 11 anys i mig de presó. Pel fet de ser la presidenta d’aquella Mesa? I els diputats que varen desobeir? El TS en tenia prou amb una cap de turc per a una sentència exemplaritzant? Si no hi ha un canvi radical en el tribunal que interpreta la Constitució, diguin el que diguin els actuals components de la Mesa, al Parlament autonòmic, cal concloure que: a) Si podrà parlar i debatre presumiblement de tot menys d’independència i allò que s’hi relacioni. b) Els programes dels partits polítics que contenen propostes relacionades amb la independència i república seran simples fantasies. I c) L’escarment als qui promoguin accions proindependència o similars serà sistèmic, contundent i exemplar.

Cap comentari:

Publica un comentari