Quina llàstima que a la vida aprenguem les lliçons quan ja no ens serveixen de res.
Òscar Wilde
Ja soc en el camí que em porta a mi mateix,
on els burots pregunten què has fet que valgui res.
Comptat i debatut, potser només he estat
voler, desig, espera, sense saber mai què.
Ara tinc la certesa que havia d’estimar-vos
molt més del que ho he fet pensant que ho feia a pler.
Si em fos llegut encara de batre’m amb l’ignot
ja no em defensaria amb arts de la raó.
Em deixaria endur per l’embruix de sabines,
sisons, llacs i tossals; la vida hi plantaria.
Si tornés a sentir la veu que em feia moure
els peus alats i braus a redimir la culpa,
no dubtaria gens de dar-me per tenir-me.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada