19 de novembre de 2020

RETIMENT DE COMPTES

Com que tinc temps per fer balanç us regalo aquests versos.

Quina llàstima que a la vida aprenguem les lliçons quan ja no ens serveixen de res.
Òscar Wilde
Ja soc en el camí que em porta a mi mateix,
on els burots pregunten què has fet que valgui res.

Comptat i debatut, potser només he estat
voler, desig, espera, sense saber mai què.

Ara tinc la certesa que havia d’estimar-vos
molt més del que ho he fet pensant que ho feia a pler.

Si em fos llegut encara de batre’m amb l’ignot
ja no em defensaria amb arts de la raó.

Em deixaria endur per l’embruix de sabines,
sisons, llacs i tossals; la vida hi plantaria.

Si tornés a sentir la veu que em feia moure
els peus alats i braus a redimir la culpa,
no dubtaria gens de dar-me per tenir-me.

Cap comentari:

Publica un comentari