CABDILLISME

El líder és un primus inter pares, que amb la seua empenta i determinació condueix l’equip cap a uns objectius comuns. Un cabdill, en canvi, és un egòlatra: autoritari i vanitós, rodejat de llepaculs mediocres, que fan un seguidisme cec del seu patró, de vegades més papistes que l’amo. I nosaltres ens preguntem: com és que la societat del nostre temps tendeix a votar, en les democràcies nominals, aquesta mena de populistes messiànics? Què n’espera la gran majoria de la ciutadania que els vota? Per què les classes populars es deixen entabanar per aquests salvadors de pàtries? La majoria social que vota aquests energúmens està tan desesperada com per esperar que facin miracles? ¿Algú amb el graduat escolar pot creure que l’ultraliberalisme desaforat de les polítiques econòmiques que prediquen i practiquen els predicadors del nou ordre mundial basat en la llei del més fort, o el que és el mateix, en la instauració del campi qui pugui, mitigarà la fractura abismal entre rics i pobres? Equilibrarà les economies familiars més desafavorides, assegurarà la producció d’aliments en els cicles cada cop més violents de la crisi climàtica, provocada en gran part pels negacionistes partidaris de l’economia extractiva? Deixaran de ser universals la sanitat i l’educació? Es restablirà la censura i el nihil obstat i, per tant, serà perseguida i reprimida la llibertat d’expressió? S’eliminarà la funció reguladora, mediadora de l’Estat entre els drets i els deures individuals i els col·lectius o l’Estat et dirà si no vols cols, dos plats.

Tan desposseïda està la gent de dignitat, d’autoestima, de capacitat d’anàlisi, de criteri, per no adonar-se en què queden les polítiques dels pregoners de la dictadura del capital i del mercat, dels eliminadors d’impostos i de pensions, dels qui vociferen contra la immigració, contra tot el que reporten les polítiques d’equitat i justícia social? Tan desesperada està la gent per llançar-se als braços de qui, així que pugui manar, abocarà la gran majoria a les escombraries de la humiliació? És possible tanta ignorància, tanta ceguesa com per no adonar-se de quina és la medicina de l’extremadreta per afrontar i resoldre els problemes socials? Tan llecs de la història de les nostres lluites fratricides? Ah, als qui practiquen còmodament el tantsemenfotisme que també els tocarà el rebre, a fe de món!.