Encara que la consigna és que cada dia de l’any és bo per a donar-se una alegria firant-se alguna bagatel·la o regalant-la, la fal·lera consumista de Nadal cada vegada comença més abans de desembre. A l’estiu, per exemple, ja es ven loteria de Nadal i alguna gent previsora, aprofitant les vacances en llocs singulars ja fa amassament de regals per a les festes. L’alegria de Nadal en bona part s’ha reduït a comprar l’alegria. L’alegria de comprar i de vendre més que en cap altre dia de l’any. Perquè Nadal vol dir alegria, encara que la meitat de l‘alegria per a molta gent que la passa com pot, com diu un proverbi persa, sigui de paraula, de lluminàries o acordant, segons la tradició de pau i treva, l’aturada d’intercanvi de trets de llançament de drons o de míssils la nit mateixa de Nadal. I, per a alguns, encara, (o potser per a més dels qui ens pensem, segons la nova onada de conversos a la fe d’un déu misericordiós) alegria per la confiança en la redempció cristiana de les nostres estupideses. Després de comprar la caricatura de la mort per Tots Sants o modernament pel dia de Halloween, i de continuar l’escalfament despenedor amb el Black Friday de finals de novembre, arriba l’apoteosi de la gran consumició i consumació de les festes de Nadal, Cap d’Any i Reixos.
Tot i la paganització del nostre Nadal, en realitat seguint el rastre secular de la celebració del solstici d’hivern en era protohistòrica, i la universalització de Santa Claus, no deixa de ser curiós (anava a dir miraculós) que, , encara restin senyals de la seua cristianització cap allà al segle IV, i de la popularització dels pastorets, les nadales i el pessebre, a partir del s. XIX. Com que els catalans som tan oberts al món, però alhora tan nostres, comprem i repartim amb el Pare Noel i tornem a comprar i a regalar per Cap d’Any i Reis. I això comptant que no som ni massa reialistes ni massa beats de sant Nicolau. En fi, que aquesta amalgama de paganisme i cristianisme, durant el cicle de Nadal, ens converteix, a la gran majoria, en els pastors més fidels del consumisme capitalista que, amb el lirisme magistral del màrqueting més ensucrat, ens predisposa a infantilitzar-ho tot amb els millors desigs de pau, reconciliació, misericòrdia i retrobament. Només em sap greu que enguany per les restriccions de la UE no hi haurà marisc per a tothom.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada