PÍRRIC PROGRÉS

Abans també, però per cenyir-nos a la contemporaneïtat a partir del segle de les Llums, s’ha escrit, publicat, divulgat tot el que s’ha de saber sobre la maldat, la justícia, els vicis capitals o els drets humans, però l’impacte correctiu del nostre comportament estúpid, deshonest, fal·laç, cínic, assassí, torturador, sanguinari, despietat, ha tingut poc recorregut. Només cal llegir, escoltar i veure el que ocorre cada dia en tots els àmbits de la vida col·lectiva i constatar el poc efecte que ha generat en la millora de l’evolució de la nostra espècie. I això malgrat l’escolarització obligatòria, l’erradicació de l’analfabetisme, l’avenç en la democratització dels estudis universitaris, la millora de les condicions de vida de grans majories, l’accés a la informació i l’aplicació de la pena capital. Potser en són una excepció el Manifest comunista de 1848 de Marx i Engels, el Manifest futurista de Marinetti de 1909, La decadència d’Occident d’Spengler (1918-23), el Llibre Roig de Mao del 1964, les distòpies Un món feliç d'Aldous Huxley (1932), 1984 de George Orwell (1949), els manifestos per l’abolició de l’esclavatge, les proclames feministes de cada vuit de març o a favor de la transició ecològica. I sí, malgrat la poesia combativa, protestatària, l’art denúncia, la música de Bach i de Mozart, el teatre de guerrilla brechtià o els sainets que ironitzen sobre les misèries del que és consuetudinari, el seu impacte en el millorament del nostre gènere ha està irrellevant.

Conviure amb l’estupidesa que colonitza cada cop amb més agressivitat el nostre món, el més teòricament educat i civilitzat i al mateix temps paradoxalment el més bàrbar i cruel, és la penyora que hem de pagar per viure entre iguals i no defallir en l’intent d’aconseguir la felicitat, almenys la de qui s’acontenta amb allò de qui dia passa, any empeny, perquè com digué el polifacètic Ernest Renan (i que Einstein temps després va afinar): l'estupidesa humana és l'única cosa que ens dona una idea de l'infinit. Sí, no pots deixar d’esborronar-te quan t’assabentes, segons una enquesta del CIS, que gairebé el 20% dels joves asseguren que la dictadura, que no van viure, va ser millor que la democràcia actual. Gràcies, Camus per recordar-nos que “la tirania totalitària no s'edifica sobre les virtuts dels totalitaris, sinó sobre les faltes dels demòcrates”!