Cal que passin desgràcies, calamitats, desastres, com la brutalitat del xoc de trens a Urda o la DANA del País Valencià de l’octubre de 2024, per constatar, no pas l’obvietat que som humans imperfectes i que per més preparats que estiguem sempre existeix la possibilitat d’error, sinó les imperfeccions, les descurances, les obsolescències i la mala gestió dels serveis essencials d’un país que se’ns diu que figura entre els més desenvolupats del món? És tan irritant per sarcàstic que hom s’hagi d’adonar que les causes dels desastres fa temps i temps que han estat avaluades, advertides i informades amb lletra majúscula i que tot i així els hagin passat per alt els qui tenen responsabilitats de vetllar per evitar-los. És incomprensible. És tan fàcil de pensar en la possibilitat que hi hagi una mà negra que es refocil·la, s’adelita monstruosament, provocant el mal i el terror. A propòsit ens venen a la memòria aquells versos de Salvador Espriu que diuen: A vegades és necessari i forçós/que un home mori per un poble,/però mai no ha de morir tot un poble/per un home sol:/recorda sempre això, Sepharad. Que en el context de què parlem interpretaríem com: ¿cal que uns intricats interessos empresarials, uns lentíssims procediments burocràtics, unes estratègiques relacions diplomàtiques o les polivalents raons d’Estat estan per damunt de la vida de les persones? És que potser són simples danys col·laterals els morts per les DANES o pels xocs brutals de trens?
Sí, després de constatar que gairebé tot s’aguanta per un fil i no passen més desgràcies, com diu la dita, perquè Déu no vol, conclous que vivim en un país de fantasia. Que res no és exactament tal com se’ns el presenta. Que si hi ha sequera, resulta que hi ha fugues d’aigua en les escomeses de centenars de municipis. Si es cala foc, desenes i desenes d’urbanitzacions no tenen cap pla de protecció, si l’educació, si la sanitat, si ja som vuit milions i mig d’habitants i tenim les infraestructures per a quan érem sis. Responsabilitats polítiques? Només? La culpa ja es dirimirà a les urnes? La culpa de la falta de manteniment i de previsió és dels qui governaven abans? No, no, la culpa s’ha de traduir en responsabilitats penals, si no, l’un per l’altre i tot està per fer. I quan arriben les desgràcies, que no venen mai soles, tot són plors i cruixir de dents.
