9 de gener de 2013

PATRIOTISMES

La pàtria són els calés? Qui paga, mana? La fugida fiscal de Gérard Depardieu, un dels francesos més universal del segle XX, l’ha portat a tenir la ciutadania russa! Com que cal collar els qui més tenen, aquests que poden ser ciutadans del món, es fan d’allà on els rics paguen igual o menys que els pobres. Moralment, aquest cèlebre actor ho ha fet fatal. Segons les lleis de l’economia i la fiscalitat capitalista global ha obrat encertadament, canònicament. Això ens porta a parlar, altre cop, de com un Estat pot contenir la despesa, el dèficit i fa quadrar a zero els pressupostos. El no genèric i simple i demagog a les retallades, què vol dir a l’hora d’acomplir volens nolens amb els imperatius del dèficit? Insubmissió fiscal? Sotmetre’s impotentment al càstig de l’Estat amb la retenció de transferències corrents? O si fa no fa, gesticular contra els incompliments de les obligacions estatutàries? Més bons patriòtics, quan no es poden pagar als patriotes els seus rèdits? Aprimant les estructures administratives de l’Estat, que vol dir privatitzar serveis i vendre patrimoni de l’Estat, acomiadar funcionaris i tancar l’aixeta de qualsevol subvenció?

O vol dir, simplement i mortal, crear nous impostos i apujar els existents i pagar per tot? Pagar molt per rebre molt, ha estat la fórmula escandinava que no aquí no hem pogut copiar, perquè ni hem tingut pràcticament mai un país fort en cultura, educació i recerca, i consegüentment mai estat un país potent amb una economia basada en la creativitat i el coneixement. Ara mateix, les autoritats fiscals estan força contentes perquè s’està aconseguint frenar la despesa. La Generalitat ha retallat en els primers nou mesos del 2012 un 60% del que tenia previst o millor estava obliga a fer. Però, el drama és que no ha ingressat el que preveia ni per part del compromès per l’Estat ni per part del sistema recaptatori general. No s’ha recaptat el que es preveia ni s’ha creat ocupació i per tant tampoc s’han ingressat cotitzacions ni derivats del consum. Arribats en aquest punt, deduïm que l’únic patriotisme fiscal existent, en la conjuntura actual i en realitat en totes les imaginables, és el que li toca d’exercir a la classe mitjana. Quina llàstima que a Espanya i a Catalunya hi hagi tants pocs rics, i quina catàstrofe que s’estigui matant la mare dels ous d’or de la classe mitjana.

Cap comentari:

Publica un comentari