Un alumne, després de ser ungit amb olis amorosos d’infantil i primària, que inicia la secundària obligatòria, als 12 anys, a l’institut hauria d’arribar-hi educat en drets i deures. A l’institut s’hi hauria d’entrar bàsicament a consolidar i a ampliar naturalment els ensenyaments teòrics i pràctics, però també a reforçar els actitudinals i comportamentals referits als valors cívics i ètics de les societats democràtiques. La crisi de l’escola catalana és una crisi general en el context de les economies del campi qui pugui. I no radica només en si té capacitat per absorbir i gestionar la diversitat o fer efectiva la inclusivitat, sinó si ha de ser l’espai on s’ha de completar la seua condició de ciutadà. És a dir, si s’ha d’afermar l’aprenentatge en comportaments i en valors humans elementals, ineludibles, tant fisiològics, emocionals, comunicatius, com de raonament, d’esforç, de socialització i cooperació, atenció i respecte. Doncs, sí, l’institut també ha de reforçar la pràctica dels valors cívics i ètics de ciutadania (convivència, solidaritat, civisme, compromís, sostenibilitat ambiental, equitat...), que tan bé desplega i detalla el currículum d’Educció de Valors Cívics i Ètics quan ordena els ensenyaments de l’educació bàsica. El gran problema de l’escola hodierna radica tant en la ràtio d’alumnes per aula, la diversitat de l’alumnat, la manca de professionals per coadjuvar-la amb els professos referents com en el fet de saber exactament què ha d’ensenyar l’escola com a institució enfront de la barroeria de la política, de les desigualtats vergonyants del sistema capitalista.
A cops fa la impressió com si la majoria dels desequilibris socials i les causes que els generen tinguessin l’arrel en un dèficit d’ensenyament i d’educació escolars. Hom té la sensació com si l’Escola tingués la culpa de l’evasió d’impostos, de la corrupció institucional, de la guetització, del racisme, del masclisme, de l’edatisme, del consumisme o el negacionisme climàtic. Una institució escolar sense l’autoritat moral i instrumental per combatre la injustícia i la corrupció institucionalitzades, és impossible que guanyi la partida a la deshumanització que genera la dinàmica capitalista. Per què no reclamem que l’Escola sigui l’illa de la Utopia almenys durant els primers disset anys de vida de qualsevol persona?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada