El missatge del Front Ampli d’Esquerra entenem que ve a dir: primer, el combat contra el neofeixisme i després tota la resta. D’acord, entesos! I millor encara si el pacte es fes amb el PSOE i tot. S’imaginen tots els partits d’esquerra pactant contra la dreta? El que no ens queda gens clar és si el front aquest assumeix els postulats independentistes dels partits que s’hi han sumat. Pel que sabem, els partits a l’esquerra del PSOE no en volen sentir ni a parlar d’independentismes o de nacionalisme català, basc o gallec. Per les urgències que sigui, ara és evitar sobretot que l’extrema dreta arribi al poder de la mà del PP, la qüestió nacional perifèrica sempre queda en segon pla, sempre s’ha de posposar per a un altre dia sine die. Tot i així, ERC a Catalunya no es dilueix en cap front de manera que els seus votants sabran que voten la llista d’ERC i no una samfaina de partits que reneguen en el fons i en la forma de l’ideari dels de Rufián. No ho tenim tan clar, però, dels objectius i principis del mateix Gabriel Rufián. Però la dita és molt clara: no es pot repicar i anar a la processó. La desgraciada fatalitat, de les opcions polítiques d’esquerra de lluny. Sempre s’han barallat pels matisos i les estratègies: a l’esquerra sempre l’han perdut els matisos, els mètodes, les estratègies i els personalismes. La seua atomització en grups i grupets, tots amb els seus beatífics lideratges, ha produït més mal que bé. I el problema greu és que no aprenen res dels fracassos.
Se’ns acudeix com a paral·lelisme, a propòsit de la dispersió de les esquerres, la diversitat interpretativa del marxisme. Si ortodoxos, trotskistes, leninistes, maoistes. El d’Adorno i Marcuse, el de Gramsci, el revisionista, el socialdemòcrata, l’ecomarxista, etc. Sí, esclar, les ideologies polítiques no deixen de ser l’adaptació, en el marc de les coordenades de temps i espai, de la filosofia, dels principis teòrics de Marx i Engels, la que, succintament i sap tothom, afirma que les condicions materials i econòmiques determinen l'organització social i la política, i que la lluita de classes és el motor de la transformació social. Però a la pràctica normalment acaben manant, governant, dirigint, organitzant els Trump, els Musk, els Putin de torn. Sort del poble ras que, de tant en tant, fa revolucions i aconsegueix algunes molles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada