Primer fou la consciència de la incapacitat de fer, de resoldre, de controlar o d’entendre diversos fenòmens naturals: per què?. Segon: com a conseqüència: frustració, preocupació i por. Tercer: activació dels ressorts de la imaginació i de la invenció. Algú, alguna cosa més enllà de nosaltres, del nostre abast, ha desentranyat el misteri. Un ésser superior, màgic, que és capaç, té el poder, no solament de donar sentit a l’inexplicable sinó d’explicar-nos el perquè. I així naixen les llegendes, els mites, els deus i la seua narrativa. En els temps primigenis i indeterminats, de naturalesa extraordinària, però semblants a nosaltres, a la nostra humanitat, i que graciosament o dramàtica han anticipat i resolt o han complicat els nostres entrellats. Fonamentalment, els conflictes en les relacions interpersonals i específicament familiars, el sentiment de propietat, les pulsions sexuals incontrolades (posteriorment antinaturals i criminalment reprimides), el repudi, la justificació de les jerarquies socials o el desig d’apropiació de l’altre, el seu espai, la seua intimitat. I és així com els homo sàpiens els hem convertit en codis subconscients reguladors de la cultura del bé i del mal, en els models originals del nostre comportament social. I és així que naixien, vingué a dir S. Freud, el Tòtem, l’avantpassat comú protector de la tribu, i el Tabú, la prohibició. I és així que s’originaren els arquetips, les icones, les teatralitzacions, els rituals i els principis ètics, la norma moral i la culpa. Les religions. Els prínceps i els reis. Els dictadors, els imperialistes i els colonitzadors. El mite és el relat del nostre perdó o la nostra condemnació, de l’alliberament de les nostres limitacions, de la nostra finitud i, fins i tot, de la nostra glorificació.
Cert, el mite, com analitzava I. Kristeva, l’excelsa especialista sobre el tema, és una estructura narrativa que opera contínuament, tant simbòlicament com normativament, en les nostres vides, en l’organització de les nostres societats, en la política, la cultura, la llengua, l’art, la religió, les relacions afectives I solidifica els marcs mentals amb què la majoria pensem, actuem, desitgem, avaluem. Possiblement és Antígona i tot el cicle tebà un dels relats mítics que més ens explica. Diu Antígona: ”no vaig néixer per compartir l’odi, sinó l’amor”.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada