LA NEGRA DE LA POLÍTICA

Els polítics que delinqueixen fent un ús espuri dels seus privilegis o bé són molt rucs o els qui els enxampen molt espavilats. Els descobridors tenen l’avantatge que, com a consigna, han de sospitar sempre de qualsevol que es dedica al “servei públic”. Els polítics que es corrompen, no sé, o bé no han llegit cap bona novel·la negra ni vist les clàssiques pel·lícules del gènere o bé tenen la convicció que sempre els empara alguna superioritat intocable. El que no quadra, atesa la magnitud dels casos que ara mateix són en mans de jutges, fiscals i policia, és el moment precís en què es fan públiques les perquisicions i les imputacions, i més exactament la tria del moment en què alguns rotatius les fan públiques. En publicar-les saben que automàticament comencen de crear en l’opinió pública la idea que els investigats i imputats ja són culpables. Una altra cosa més complexa, on ja intervé la intel·ligència d’un pervers, és utilitzar les institucions per manipular l’ordenament jurídic, per influir en els legisladors a favor de determinats interessos econòmics o per perseguir el contrincant polític. Aquí sí que hi ha gent experta que s’ha llegit el manual a l’ús i estudiat tot el que va generar el cas Watergate. Els polítics corruptes o els presumptes, més o menys justament, tots acaben pagant, tard (o molt tard) o d’hora (és una frase feta). Curiosament, però, no recordo haver llegit mai si els condemnats han retornat els diners mangats.

Tot i així, un dels forats negres (mai més ben dit) de la novel·la negra de la política es correspon precisament amb el fet de saber què els passa a tots els qui no són polítics, però presumptament participen de la corrupció, l’animen, la provoquen, la faciliten o la proposen, normalment empresaris de multiplicitat d’activitats no productives, també conegudes com a empreses pantalla, inversionistes, intermediaris, lobbistes o comissionistes. És que condemnant una colla d’empresaris l’any 2022 per una trama de defraudació a Hisenda, vinculada al cas del 3% de finançament irregular de CDC, ja es va complir amb la quota? No, segur que n’han condemnat d’altres, però per què només es fan virals els noms dels polítics? Contra la corrupció, transparència, d’acord, però encara hi ha diputats a qui s’ha d’anar al darrer, després d’un any, perquè facin públic el seu patrimoni.