Les persones d’edat avançada que són analfabetes tecnològiques, que fins i tot tenen moltes dificultats per fer operacions simples en els caixers automàtics, em pregunto com s’ho faran si, tal com sembla que els gestors de la UE estan estudiant, desapareix el diner físic, els bitllets i les monedes? Llegim a la premsa que el 80% de les persones de més de 76 anys “sofreix” dependència digital. Ja fa un temps que es ve insinuant que els governs hauran d’implementar nous ajuts a la vellesa i concretament hauran de pensar a crear la figura de l’assistent digital o, en tot cas, afegir aquesta funció principalment als assistents socials. A Catalunya, segons l’IDESCAT, la població de 75 anys o més representa ja aproximadament el 10% del total dels habitants del Principat. Segons els demògrafs, la població de Catalunya és de les més longeves del món. I les projeccions que fan indiquen que l’any 2050 hi haurà prop d’11.000 persones centenàries i que aquestes dades escalaran extraordinàriament així que avancin les investigacions sobre l’allargament de la vida (naturalment o artificial). Tenint en compte aquesta realitat i que actualment a casa nostra ja hi ha més de 3100 persones centenàries, augurem que els gestors administratius, els graduats en Treball Social i òbviament els informàtics i especialistes en robòtica humanística seran els professionals tant o més indispensables que els llauners, els electricistes, els biomecànics i traumatòlegs en general.
M’imagino la distopia en què una persona, en plena senectut avançada, intenta fer tràmits en una Store-shop bancària amb un robot per disposar de dos bitllets de cinquanta euros per donar-los al seu net que ja passa dels cinquanta. I aquest artefacte li intenta explicar que si els hi vol regalar ha de dipositar-los en una guardiola electrònica, el PIN de la qual li van enviar per correu evidentment electrònic i que ha d’obrir una App que té instal·lada al telèfon mòbil superintel·ligent que l’entitat li va regalar per Reis...M’imagino a mi mateix amb un robot gestor personal, majordom, que he aconseguit amb l’ajut a la dependència després d’esperar un lustre, el qual no solament té cura de la meua salut sinó que, no sé com, s’ocupa de la meua economia. Més o menys com el robot encantador de la pel·lícula titulada en castellà Un amigo para Frank, estrenada l’any 2012.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada