L’EFICÀCIA

En un banc de la plaça, asseguts al respatller, xerrotegen i beuen cervesa de llauna. Tenen una paperera a uns tres metres i els contenidors. S’ha fet tard i deuen voler anar a sopar o a dormir directament. Criden i xisclen per acomiadar-se. Per fi, tot en calma. Algun parrupeig, el cri-cri dels grills que no han atret femella encara, els pixats i algun cagarro de la gossada que es desfoga pels entorns i el terra i el banc plens de petjades enganxifoses, de llaunes esclafades o mig plenes, de mantells espessos de colomassa. I davant el panorama quotidià, ens preguntem: quina incidència ha tingut l’educció en aquest personal? Quin és l’impacte dels ensenyaments que han rebut gratis et amore? Han estat eficaces les normes de civisme i els ensenyaments en valors i civisme? O només hem apaivagat o esmorteït, i encara en alguns casos, el que podrien ser conductes extremes d’incivisme, atès que aquestes llaunes no han anat a petar a la cara d’algun transeünt? És prou eficient el nostre sistema educatiu per ser educador? Té prou capacitat per produir conductes cíviques?. Si com deia l’escriptor i assagista nord-americà R.W. Emerson “la veritable prova de la civilització és el tipus d'home que la societat produeix", tots plegats hauríem de reconèixer una part de culpa. Aprenem de forma innata per imitació dels nostres referents. Aprenem per la pràctica, per l’assimilació de les lleis fisicoquímiques, per contrast, per adaptació, perquè tenim la capacitat de memoritzar. En fi, aristotèlicament, per inducció i per deducció.

Però la pregunta que m’amoïna és: per què són sovint tan poc eficaços els ensenyaments, tan defectuosos i ineficients els nostres aprenentatges elementals? Per sobre de la gespa de la placeta hi passegen els cans senyors i senyores d’un aspecte educat, que entre ells comenten i es queixen de l’incivisme del jovent que llença les ampolles i les llaunes, els cartons i els plàstics a l’herba, tenint com tenen l’abocador a dos passos. Però aquests senyors i aquestes senyores no són bons per arreplegar cap d’aquestes deixalles i llençar-les on toca. Ni s’acararan al jovent que critiquen per dir-los que no ho fan bé. Que l’espai públic és un lloc que tothom ha de preservar i n’ha de tenir cura. No els diran res i esperaran que passin els escombriaires per queixar-se de la brutícia de la plaça i del barri.