ELECTORAT

Els politòlegs, els analistes de dades, els periodistes especialitzats, els contertulians que ho saben tot de tot, el CIS, les persones expertes en el tarot, telepàtiques, vidents, oraculars i profètiques, ja presagien amb un marge ínfim d’error qui guanyarà les properes eleccions generals. Sigui perquè tenen el do de la precognició, de la clarividència i una gran capacitat extrasensorial d’intuir el futur, sigui simplement perquè veuen, observen, escolten i llegeixen i han experimentat reaccions populars similars a la que es generaren en el darrer cicle electoral. Felicitats per als qui l’encerten i llàstima per al qui l’espifien. De vegades he pensat, però, que ja no caldria fer el fatigós recompte de vots i donar per bons els resultats de les enquestes a peu d’urna. Però no, s’ha d’anar al detall. I entre els detalls m’agradaria conèixer a les generals, autonòmiques i municipals, d’entre l’electorat, per classe social, per gènere, per edat, per nacionalitat, quanta gent vota sempre el mateix partit per convicció, per fidelitat ideològica, per tradició familiar. Que vota per sistema, per tradició, els mateixos, tant si estan plagats o infestats de corrupció com si han complert o no amb el programa promès. És a dir, el vot que té molt clar qui és l’”enemic”. M’agradaria saber, quanta gent canvia el seu vot i en fa un de càstig per culpa de les polítiques desenvolupades o de les que no s’han dut a terme i s’esperaven, o dels escàndols del partit en què havien confiat. Tinc interès, també, a saber en quanta gent s’incrementa l’abstencionisme, la desafecció o l’aversió per la política i per la classe política i les causes que s’al·leguen. De moment, però, els analistes conspicus i els intuïtius només estan segurs de l’increment del vot a Aliança Catalana i d’on prové.

Tinc entès que des de la sociologia, la psicologia social, la filosofia política o la teologia moral s’ha desenvolupat teoria sobre la determinació del vot racional o irracional. He llegit que, malgrat els esforçats teòrics sobre el tema, encara no s’ha arribat a cap conclusió definitiva i que la qüestió, com més es racionalitza, més paradoxal resulta. Ara bé, qui té problemes per viure, i els tenen molts dels votants del cens, no solament està descontent, desenganyat i enrabiat contra el govern de torn sinó que desconfia de les institucions de l’Estat.