De vegades busques informació d’un tema i topes amb una altra de què tenies una vaga idea de quan estudiaves el batxillerat, i resulta que és més interessant i valuosa per als teus objectius que la que buscaves inicialment. D’aquesta casualitat se’n diu serendipia. I sempre es posa l’exemple del descobriment de la penicil·lina. L’escriptor i sobretot dramaturg, Jardiel Poncela (que va morir arruïnat i abandonat per molts dels seus amics, el 1952, als cinquanta anys i que en el seu nínxol figura l’epitafi “si busqueu els màxims elogis, moriu-vos”), deia, que la dictadura és la forma de govern en què el que no és prohibit és obligatori. L’estat espanyol, social i democràtic de dret, ja és hora que doni alternatives als partits, les associacions, entitats i organitzacions vàries que proclamen i reivindiquen el feixisme, el nazisme, el franquisme o modernament el trumpisme, que vol dir que les grans empreses tecnològiques no només controlen els estats sinó que els converteixin en el seu pati de jocs de mans. Principalment perquè aquesta gent i les seues pulsions autoritàries, racistes, xenòfobes, cal desfogar-les amb teràpies de xoc no pas precisament psiquiàtriques sinó de fogueig. Al més esverats i bel·licosos, convertir-los en voluntaris obligatoris durant una llarg temporada en ONG que treballin sota les bombes que llancen els seus ídols o plantant tendes en camps de refugiats sense medicaments, sense aigua potable i menjant peles de patates o enrolar-los al front de guerra al Donbass o a protegir la frontera entre l’Índia i el Paquistan o entre Cambodja i Tailàndia, amb la intenció d’assegurar la fi de les guerres que ha aconseguit Trump. I als ideòlegs, als qui tiren la pedra i amaguen la mà, posar-los a treballar a preu fet, tots els dies de la setmana, als hivernacles murcians, o embarcar-los en pasteres en direcció a Ceuta i Melilla per reforçar la legió en cas d’invasió marroquina. Però entrenar-los abans, talment uns cadets marines, a dormir al carrer durant tot l’hivern amb quatre cartrons o a reforestar els boscos calcigats de Galícia i Castella Lleó o a fer d’assistents socials al barri de la Cañada Real entre Coslada i Madrid.
Donem idees seguint la reflexió de Camus quan afirmava que: La tirania totalitària no s'edifica sobre les virtuts dels totalitaris sinó sobre les faltes dels demòcrates.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada