TRENS

Sí, soc un gran defensor del tren. De tota mena, de traçats i de serveis. De passatgers, de mercaderies, trens hotel, trens cremallera, trens panoràmics, tramvies, suburbans, miners, de Rodalies, de mitja i llarga distància, orbitals, transversals, transfronterers. És el mitjà de transport, ho diu tothom, més sostenible i més eficient. L’axioma és el següent: “per moure un passatger un quilòmetre, un cotxe necessita entre dues i cinc vegades l’energia que consumeix un tren”. Dit això, que són obvietats i raons com un peu de taula, sembla ser (ho sembla perquè tot el que es proposa més enllà del que dura una legislatura no deixa de ser un desideràtum, una utopia i un fica-m’ho aquí que no tinc butxaques) que ara, en qüestió de transport de viatgers, la prioritat és fer realitat el tren orbital que haurà d’unir, sense passar per Barcelona, Vilanova i la Geltrú amb Mataró i Granollers. Un macroprojecte que té, avui per avui, (calculant els costos d’ara mateix, no de l’any que ve ni de l’altre) un pressupost estimat de 5.200 milions d'euros. Però el més increïble, que ratlla la ciència ficció, és que el seu finançament l’ha d’assumir l’Estat (com si l’Estat el governés un déu misericordiós innominat amb un poder molt superior a qualsevol partit polític), tot preveient que es culminaria l’any 2041. És a dir, , si començaven les obres enguany, d’aquí a 15 anys! Em diran, home, si no hi posem fantasia i il·lusió en la política de què serveix? De saber gestionar, simplement, els impostos, els crèdits, els ajuts i el deute?

Posats a col·locar vies per tot Catalunya, també és fantàstic que el govern Illa hagi reviscolat el projecte de l’Eix Transversal Ferroviari de Catalunya, ideat pel govern Maragall el 2003 i que el 2005 un anys abans d’acabar el mandat ja era al bagul dels bons propòsits. Però calma, perquè, de moment, el govern només ha previst l’actualització dels estudis funcionals, complementaris i informatius necessaris per avançar en les pròximes fases del projecte. D’il·lusions incomplertes, per incompletes, també en va provocar el projecte de tren Lleida-Sant Girons. El treballs van començar, després també de moltes giragonses, l’any 1910. El tram Lleida-Balaguer es va inaugurar el 1924. I va arribar a la Pobla de Segur el 1951. Vull recordar, en resum, que l’apòstol Tomàs no és un personatge secundari de la Bíblia.