GOSAR VOLER

Tots som humans, tots som veïns, tots vivim i morim Tots estimem, odiem, patim, dolem, aspirem, fantasiegem, però no tots som iguals. Ni tots del lloc que habitem, en som els seus gentilicis. Per tant, el primer terme de la divisa revolucionària, Igualtat, res de res. En aquest món, impossible d’aconseguir, ni amb la IA ni amb la penicil·lina. Només ens igualem pels extrems, per l’excepcionalitat: molt bo, molt dolent. La resta, el 99%, som mediocritas, terme mig amunt o avall,. És a dir, la gent corrent, els habituals, entre els quals es troben els jerarques, els nobles, els estúpids, els generosos, els avars, els complidors, els impostors, els malparits, els altruistes, els desertors i els alternatius. I tot i ser gent qualsevol, del 99% de què parlo, la cosa està molt mal repartida. De manera que el segon lema de la revolució, Fraternitat, difícilment té cap més sentit que no sigui en termes biològics, parentals. Perquè tothom sap que n’hi ha que tenen més o menys drets i obligacions, més o menys poder adquisitiu, més o menys poder polític, més o menys poder militar, més o menys Llibertat. O que tenen més o menys terra, nació, estat, tecnologia, medicines, metges, escoles, professorat, depressius, migrants, suïcides. Mes o menys felicitat, més o menys memòria col·lectiva dels fracassos i de les victòries, o recursos naturals. Que són més o menys orgullosos, tirànics, amables, humanitaris, violents, amorosos, més o menys educats i ensenyats. És la riquesa i la desgràcia de la Diversitat.

La qüestió, avui més que mai, se cenyeix sobretot en el voler poder. En el voler poder conviure. Voler poder ser catalans, per exemple. No és català qui viu i treballa a Catalunya. És català qui viu, arrela, treballa i vol ser català, és a dir, vol fer-se seu el patrimoni històric, material i immaterial de Catalunya, i participar a fer-lo viu i pròsper. Hom, qualsevol, no és mai del lloc on viu, treballa i paga impostos si no vol incorporar el seu haver els elements que defineixen la cultura patrimonial de la comunitat on viu. Si no vol compartir els signes identitaris. Hom no és perquè ho diu el DNI. Hom és el que vol poder ser. El que gosa voler ser. El problema de voler ser en els altres, de gosar ser membre d’una comunitat cultural (principis, models, hàbits, costums, usos, normes, mètodes...) implica negociació i consens.